A les hores d'ara, sembla ser que l'entesa d'esquerres i
nacionalista encara està verda com una ceba. De moment, els dos fonaments del
possible pacte desfullen la margarida. Sens dubte han esperat a veure si el
PSOE els feia la gràcia del 3%, però finalment els ha tret un ull. Hi havien
posat massa esperances i qui envia no va.
Tot està en bajoqueta, però la necessitat és gran i el
llistó del 5% molt alt per a uns i massa a prop per a altres. Potser hi haurà
pacte el 2007, tanmateix sense gaire entusiasme per ambdues parts. Dues parts
que no esmenten, ni de passada, la incorporació d'ERPV a la possible aliança
electoral. Ja sabem que en aquests moments no és imprescindible, si més no per
nombre de vots, i de més a més la seua presència molesta tant a EUPV com al
Bloc. Si el pacte electoral arribava a rams de beneir, potser concedirien a
ERPV la mínima representació, perquè més protagonisme seria contraproduent per
a tots dos. No obstant això, participar-hi en millors condicions no dependrà
tant de la decisió d'EUPV i del Bloc, sinó de la capacitat d'ERPV per poder constituir,
com a mínim, una cinquantena de candidatures municipals. Si aquesta fita està
al seu abast, ni Bloc ni EUPV voldran que ERPV es quede fora de la unitat, ja
que aleshores els republicans podrien fer vida política al marge d'un pacte
unitari que, de nou, pateix l'incurable mal de la conjunturitis.
De sempre els valencians d'esquerres i nacionalistes ens
hem mogut angoixats per les conjuntures. El ritme polític el ballem en temps
present. Es fa política a la curta. No hi ha hagut mai un pla ben preparat i
coherent, inalterable fins a l'horitzó establert. Ara la prioritat és fer fora
el PP de la Generalitat Valenciana. Però si llevàvem aquest sant de l'altar,
quin posaríem en lloc seu? No pot ser ningú altre que J.I. Pla. I aquesta
opció, sincerament, és poc o gens engrescadora. Més i tot després que amb
l'estatut valencià el PSOE primara el pacte d'estat (espanyol) per damunt de la
possible convergència amb les forces diguem-ne, grosso modo, progressistes. Ha
donat carabasses al Bloc i a EUPV per casar-se amb el PP d'Acebes i Zaplana. Fet
i fet, el PSOE actua convençut que si hi ha pacte unitari, l'esquerra actuarà "responsablement"
i li donarà suport.
Potser caldria tornar-li la galtada. Si cal posem-li nom
a la revenja: Horitzó 2011. Posem per
cas que es fa la coalició. Se li diu al PSOE que han fet una olla on es couran
amb el PP que tant s'estimen des del 2007 fins al 2011. Mentrestant, es fa
pedagogia per demostrar que aquesta coalició és la vertadera alternativa democràtica
i d'esquerres al País Valencià, i que el PSOE és una còpia del PP. El PSOE té
quatre anys per fer penitència i redimir els seus pecats, de manera que
l'actual planura desapareix per donar lloc a una nova orografia. Així doncs, el
2011, si el PSOE ha fet bondat, si ha reconstituït la seua ànima d'esquerres -fins
i tot podria haver refet el PSPV-, llavors potser faria goig un pacte sostingut
per una coalició d'esquerres consolidada, coherent i en creixement. He dit potser.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
