LA SENTÈNCIA SERÀ DEFINITIVA
Sigui quina sigui la sentència que ens regali el TC, arnat i desprestigiat, serà definitiva en la relació entre Catalunya i Espanya. Amb tota seguretat hi haurà retalls. Per tant, laminarà (amb el ribot de què parlava el jacobí Alfonso Guerra) un Estatut aprovat democràticament. Això sol ja és un fet insòlit, que es produirà sovint d'ara endavant en relació a les aspiracions nacionals i a altres temes si no hi ha una reacció històrica, de gran magnitud, que freni el renaixement de la carcúndia i aturi la poca vergonya amb què parla públicament, des de fa massa temps, de temes que fins fa uns anys no s'atrevia a exposar a la llum pública.
No ho tindran fàcil els autonomistes per continuar defensant un model que ha tocat sostre i que no permet avançar democràticament, més enllà. Per tant, sigui quina sigui la sentrència, partirem del retall: ens posaran un sostre, i punt.
CiU i PSC, les forces més autonomistes del país, hauran de fer equilibris semàntics si continuen apostant pel model que han defensat des de sempre. En cas d'una sentència tova poden tenir la temptació de continuar defensant l'autonomia. En cas d'una sentència dura o de retallada diàfana, es quedaran amb les vergonyes a l'aire i dubto que siguin capaços d'anar més enllà de reaccions airades de saló, i potser d'alguna manifestació convocada, això sí, per les institucions a fi que no es descontroli. (Continua).
No ho tindran fàcil els autonomistes per continuar defensant un model que ha tocat sostre i que no permet avançar democràticament, més enllà. Per tant, sigui quina sigui la sentrència, partirem del retall: ens posaran un sostre, i punt.
CiU i PSC, les forces més autonomistes del país, hauran de fer equilibris semàntics si continuen apostant pel model que han defensat des de sempre. En cas d'una sentència tova poden tenir la temptació de continuar defensant l'autonomia. En cas d'una sentència dura o de retallada diàfana, es quedaran amb les vergonyes a l'aire i dubto que siguin capaços d'anar més enllà de reaccions airades de saló, i potser d'alguna manifestació convocada, això sí, per les institucions a fi que no es descontroli. (Continua).
L'esperit de la Transició, al qual se li pressuposava seny, flexibilitat i sensibilitat, s'ha tret la màscara i apareix com el que realment ha estat: un mur de contenció. La paradoxa és que no serveix per contenir l'extrema dreta sinó els qui no volen continuar en una democràcia vigilada pel TC i per un poder judicial que no ha evolucionat, en general.
La fractura, doncs, està garantida. Si hi afegim una evolució de l'esquerra independentista basca cap a vies pacífiques, tenim un panorama que prefigura un nou marc on els consens ja no es podran produir: el marc constitucional s'anirà deslegitimant. Un altre cop quedaran nues i a la vista les dues Espanyes de Machado, ara en un estat integrat a la UE i a la OTAN, cosa que per sort impossibilita (de moment almenys) un nou "alzamiento" dels feixistes.
No sé quina serà la reacció de la societat catalana, de les seves institucions no polítiques (sindicats, patronals, col·legis professionals, premsa...) però en ella hi ha la clau de bona part del futur.
La fractura, doncs, està garantida. Si hi afegim una evolució de l'esquerra independentista basca cap a vies pacífiques, tenim un panorama que prefigura un nou marc on els consens ja no es podran produir: el marc constitucional s'anirà deslegitimant. Un altre cop quedaran nues i a la vista les dues Espanyes de Machado, ara en un estat integrat a la UE i a la OTAN, cosa que per sort impossibilita (de moment almenys) un nou "alzamiento" dels feixistes.
No sé quina serà la reacció de la societat catalana, de les seves institucions no polítiques (sindicats, patronals, col·legis professionals, premsa...) però en ella hi ha la clau de bona part del futur.
