Una afirmació en què vam coincidir els quatre és la importància que té la participació de la gent en la construcció d’aquesta nova societat. La gràcia de tot plegat, va dir Jordi Cervera, és que la gent participi i que, de retruc, aquesta participació serveixi per activar els polítics. I una altra coincidència: amb les noves tecnologies no n’hi ha prou per canviar la política, sinó que cal un canvi de mentalitat. Per exemple, assumint un major esperit autocrític, sent més generosos a l’hora de felicitar l’adversari quan aquest fa les coses bé, elevant l’eficiència en la gestió, incrementant l’esperit democràtic, escoltant més...
En aquesta mateixa línia, el llibre #Política 2.0 no pretén criticar ningú, però sí que recull grans dosis d’autocrítica, una paraula que fa massa por quan hauria de ser indispensable en el diccionari polític. Autocrítica i esperit col·laboratiu perquè tothom que tingui alguna cosa a dir enriqueixi el debat al voltant de l’ús de les noves tecnologies per recuperar la il·lusió de la ciutadania amb la política i en els polítics. Ho poden fer connectant-se a la web: http://www.ernestbenach.cat/llibre
