SAÓ, ANY XXXIII, Núm. 344, Desembre 2009
El número 344, corresponent al mes de desembre de l'any passat, de la revista SAÓ duia per Quadern "Les religions monoteïstes en la construccció de l'ideari europeu". A part d'aquest quadern central podíem trobar les seccions ja habituals:
Joan Calabuig Rull escrivia sobre "Després de la crisi, una nova era", Josep Vicent Escartí sobre "Sant Vicent Ferrer", Rafa Roca sobre "Segle i mig de Jocs Florals", Josep A. Comes sobre "Déu escriu recte amb renglons torts", Roser Bofill sobre "Paraules clares" (hi feia referència al text d'Henri Boulad, rector de la SJ del Caire), l'amic i monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset sobre "El P. Guzman: d'Aldaia a Montserrat", etc.
El Quadern central duia les col.laboracions d'Emili J. Marín, Alfons Esponeda Cerdán, Marilda Azulay Tapiero i Josep Lluís Ferrando Lada.
També vull destacar el text de Jordi Bort Castelló sobre Martí Domínguez, la referencia als Cristians contra la tortura, de Marc Antoni Adell, i la ressenya del llibre de Josep Vicent Escartí L'abellerol mort, Bromera.
Vull detindre'm encara que breument en els text de Josep Miquel Bausset sobre el P. Guzman. Manuel Guzman i Martínez, nascut a Aldaia i monjo restaurador de l'Escolania de Montserrat, nasqué el 19 de gener de 1846, estudià solfeig i orgue, guanyà les oposicions d'organista segon de la catedral de Salamanca (abans de ser ordenat prevere) el 1872, i l'any següent fou nomenat organista primer de la col.legiata de Covadonga. Fou mestre de capella de les catedrals d'Àvila, Valladolid i València.
Però el dia més assenyalat de la seua vida fou el 24 de novembre de 1888, ja sacerdot, i amb 42 anys, en què va entrar al monestir de Montserrat. Féu el noviciat, i el 30 de novembre de l'any següent, la professió simple, prengué el nom monàstic de Manuel i fou nomenat director de música i mestre de capella. Moria a Montserrat el 18 de març de 1909, amb 63 anys. Ha fet un segle i un any aquests dies. Gràcies, Josep Miquel, per fer-nos saber l'existència de valencians com cal.
I pel que fa als Cristians contra la tortura, us deixe aquestes adreces:
