Vagi per endavant el meu reconeixement a la feinada feta per en Lopez Tena, no tant alhora d’organitzar consultes, aquí és un més entre milers, sinó alhora de fer arribar el discurs independentista, i les raons que el justifiquen, amb una claredat extraordinària i a públcs i sectors tradicionalment refractaris. Malgrat la seva militància a un partit amb el que he de ser inevitablement crític, i tot i les diferències ideològiques que segurament ens separen, en en camí cap a la independència, entenc que en Lopèz Tena, i tants d’altres com ell, estan, o hauríen d’estar, al mateix costat que la CUP.
I també em sembla molt encertat que posi sobre la taula el seu full de ruta, perquè només sobre propostes estartègiques definides, que concretin passos i etapes, podrem superar l’independentisme excessivament voluntarista i wishfull thinking en el que sovint caiem tots plegats.
Dit això, el seu full de ruta, presentat divendres al diari Avui, pateix, des del meu punt de vista, d’una excessiva tendencia, comprensiva en el seu cas, per mantenir-se fins a l’impossible dins dels marges de la legalitat vigent. És per això que ell proposa senyir-se a la nova llei de consultes populars i adaptar la pregunta del referèndum a allò que el marc legal ens permnet. Així doncs, no es tractaria de demanar a la ciutadania si volen un estat per a la nació catalana, sinó si estan d’acord en que el parlament de Catalunya inicïi els canvis legals necessaris per…. Ambdues situacions van a parar al mateix lloc, a Madrid, on poden autoritzar, o no, el referèndum i on poden, o no, aprovar els canvis legals proposatas pel parlament. I si tot plegat es fa estrictament des de la legalitat vigent, sense qüestionar-ne la seva legitimitat, ens podem trobar com en Juan José –Ibarretxe- arribant al Congreso amb molta dignitat i fent les coses jurídicament impecables, però sortint-ne amb les mans buides i sense pla B.
Treballar, mentre sigui possible, dins la legalitat està molt bé –de fet ja ho fem-, però l’independetisme no pot vendre duros a quatre pessetes; cal que parlem clar a la gent i els diguem que tard o d’hora caldrà fer un gest de força, que el xoc de legitimitats és inevitable, que la cosntiutució és un marc legal inacceptable i que la mobilització popular i el compromís cívic polític són indispensables.
Ja se que en Lopez Tena també ho diu això, més o menys, però sobre-valora, penso, l’aspecte legal de la qüestió, quan el què serà decisiu, al final, serà la voluntat política, la força democràticament expressada i la capacitat, individual i col.lectiva, de prendre riscos. La lluita, en déiem, de tot això, abans.
