27 diputats independentistes per al pla B
Ahir divendres, Alfons López-Tena publicava a l'Avui un article en què detallava un possible full de ruta a seguir a partir de la Llei de Consultes Populars aprovada fa poc malgrat els vots en contra -encara incomprensibles- de CiU. Hi deia que "obre el camí per poder votar directament la independència complint
estrictament la normativa constitucional i legal espanyola" i recordava les tres vies possibles. 27 diputats són suficients perquè es pugui proposar l'organització i convocatòria d'un referèndum. El Parlament ho ha d'aprovar per majoria absoluta (68 diputats) i la pregunta s'ha de formular en els termes que planteja López-Tena si es vol complir amb la legalitat per tal que l'Estat no pugui esgrimir aquest argument en una eventual denegació de l'autorització. Fixem-nos en la xifra, vint-i-set, i continuem.
Estem dient que si en el nou Parlament hi ha 27 diputats independentistes, la proposta es podrà fer. No compto amb els diputats de CiU. Tot i que em consta que més d'un s'hi afegiria, el partit ha descartat aquesta possibilitat i, a més, han votat en contra de la llei. Amb tot, si algun dels futurs diputats o diputades de CiU vol trencar la disciplina de partit i sumar-se a la iniciativa, estic segur que serà benvingut.
Suposo que podem comptar amb els diputats d'Esquerra, tot i que el partit, pel que sembla, aposta més aviat per una consulta amb pregunta multiopció. M'imagino que a l'hora de la veritat no serien tan llepafils com CiU i farien la proposta. Però, és clar, si pensen condicionar la formació de govern a la consulta sobre el futur de Catalunya, potser part de la condició serà la pregunta de la consulta; o potser no. Aniria bé que aclarissin quines intencions tenen en aquest punt.
Una pregunta multiopció que inclogui la proposta federal amb la clara intenció de fragmentar el vot unionista podria ser acceptada pel PSOE-C perquè, al cap i a la fi, ells i ICV han votat la llei, però no sabem encara si aquests tres partits sumarien els 68 escons que calen per a la posterior aprovació. En funció de l'aritmètica parlamentària, Esquerra podria: (a) arrossegar el PSOE-C cap a una consulta que fa només uns mesos hauria estat impensable; (b) obligar Artur Mas a repensar-se la determinació a descartar aquesta consulta; (o c) no entendre's amb cap dels dos blocs i quedar-se a l'oposició.
Al marge de les opcions de formació de govern, però, un cop constituït el Parlament -tornem-hi-, 27 diputats són suficients per fer la proposta. Encara que siguin a l'oposició. No sabem encara si Laporta presentarà candidatura. No sabem si anirà amb Reagrupament o no. No sabem quants escons obtindrà aquesta eventual candidatura, però el llistó dels 27 diputats resulta prou simbòlic. Esquerra en té ara 21 i moltes persones donen per fet que en perdrà. Si ha de ser així, que sigui. Però que sigui també compensat per un nou partit independentista de manera que la suma de tots dos pugi a 27. I que la resta que resulti dels 27 menys els d'Esquerra no sigui maximalista i renunciï també al pla B.
S'agrairà, doncs, si en els propers dies, setmanes i mesos els diversos partits i candidats aclareixen les seves intencions en aquest punt.
Suposo que podem comptar amb els diputats d'Esquerra, tot i que el partit, pel que sembla, aposta més aviat per una consulta amb pregunta multiopció. M'imagino que a l'hora de la veritat no serien tan llepafils com CiU i farien la proposta. Però, és clar, si pensen condicionar la formació de govern a la consulta sobre el futur de Catalunya, potser part de la condició serà la pregunta de la consulta; o potser no. Aniria bé que aclarissin quines intencions tenen en aquest punt.
Una pregunta multiopció que inclogui la proposta federal amb la clara intenció de fragmentar el vot unionista podria ser acceptada pel PSOE-C perquè, al cap i a la fi, ells i ICV han votat la llei, però no sabem encara si aquests tres partits sumarien els 68 escons que calen per a la posterior aprovació. En funció de l'aritmètica parlamentària, Esquerra podria: (a) arrossegar el PSOE-C cap a una consulta que fa només uns mesos hauria estat impensable; (b) obligar Artur Mas a repensar-se la determinació a descartar aquesta consulta; (o c) no entendre's amb cap dels dos blocs i quedar-se a l'oposició.
Al marge de les opcions de formació de govern, però, un cop constituït el Parlament -tornem-hi-, 27 diputats són suficients per fer la proposta. Encara que siguin a l'oposició. No sabem encara si Laporta presentarà candidatura. No sabem si anirà amb Reagrupament o no. No sabem quants escons obtindrà aquesta eventual candidatura, però el llistó dels 27 diputats resulta prou simbòlic. Esquerra en té ara 21 i moltes persones donen per fet que en perdrà. Si ha de ser així, que sigui. Però que sigui també compensat per un nou partit independentista de manera que la suma de tots dos pugi a 27. I que la resta que resulti dels 27 menys els d'Esquerra no sigui maximalista i renunciï també al pla B.
S'agrairà, doncs, si en els propers dies, setmanes i mesos els diversos partits i candidats aclareixen les seves intencions en aquest punt.
