Les societats modernes i la temible
estètica postmoderna poden posar en perill el nexe prim que ens vincula amb les
tradicions mil·lenàries de les que som hereus. Iniciatives com les del Museu de
la Vida Rural de l'Espluga de Francolí tenen l'encert d'anar una mica més enllà
del recull de fotos amb to sèpia. Tenen el valor immens de lligar-nos al
passat, a la tradició, sense renunciar a un concepte de progrés i de
construcció nacional que és conseqüent i respectuós amb aquest bagatge.
El país, no cal dir-ho, va molt més
enllà de les empetitidores dinàmiques políticoinstitucionals a les que sovint
ens veiem abocats. El país és, sobretot, el desig, els anhels i el treball de
la gent que viu i reviu més enllà de la individualitat conscient de la seva
dimensió col·lectiva. Hi pensava aquest cap de setmana tornant del renovat
Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí.
Fa tres anys, la Fundació Lluís Carulla
va decidir duplicar l'espai expositiu, construint un nou edifici annex a
l'actual i el resultat, inaugurat aquesta tardor, és un espai magnífic que no
es pot deixar de visitar. La inversió de més de sis milions d'euros ha fet
possible nou interior i exterior del que havia estat l'antiga casa pairal de la
família Carulla.
El museu es va posar en marxa durant la
dècada dels 80 per iniciativa del propi Lluís Carulla i la Fundació que porta
el seu nom ha tingut l'encert i la determinació de posar-lo al dia amb tots els
avenços que permet la tecnologia del segle XXI sense perdre ni un punt de
l'esperit i la voluntat que el van fer possible.
Les societats modernes i la temible
estètica postmoderna poden posar en perill el nexe prim que ens vincula amb les
tradicions mil·lenàries de les que som hereus. Iniciatives com les del Museu de
la Vida Rural de l'Espluga de Francolí tenen l'encert d'anar una mica més enllà
del recull de fotos amb to sèpia. Tenen el valor immens de lligar-nos al
passat, a la tradició, sense renunciar a un concepte de progrés i de
construcció nacional que és conseqüent i respectuós amb aquest bagatge.
Des dels seus inicis, el museu va voler
superar l’espai geogràfic de la vila i de la comarca, tot convertint-se en
testimoni de la història de la pagesia a Catalunya. El nou museu es manté fidel
a aquesta voluntat i té el valor immens de ser fruit, altra vegada, de la
iniciativa privada.
He volgut titular aquestes ratlles dient
que Lluís Carulla viu a l'Espluga perquè, efectivament, aquesta renovació -així
com el fons del missatge que transmet tot l'espai museístic- respon
perfectament als ideals que van dibuixar la trajectòria vital d'aquesta mecenes
i empresari català.
La Fundació Lluís Carulla, amb
l'infatigable Carles Duarte al capdavant, ha sabut mantenir i actualitzar el
missatge de Lluís Carulla i ens ofereix un espai on ens retrobem plàcidament
amb allò que vam ser per no deixar de ser-ho mai.
