031: Per una dona
Per una dona vaig anar a la meua primera manifestació, ara farà deu
anys, i per ella o alguna altra vaig assistir a les cites anuals
d'abril (ara l'ajornen a maig) i octubre durant un lustre: bé, per això
i per raons més o menys terrenals, segons com es mire; o siga, per
combregar amb el valencianisme més elemental. Ja sabeu que sempre hi ha
una dona darrere, per a bé i per a mal: diuen que per una femella vam perdre a Broseta per a la nostra causa. La gran esperança blanca de la transició valenciana, i se'n passa al reverso tenebroso de la fuerza
per la més antiga de les ideologies! Bé, potser no es podia esperar més d'ell,
sent com era de poble botifler; industrial, però botifler...
La bona qüestió és que ja fa un lustre que vaig deixar d'anar a eixes manifestes: m'ho passava de categoria, però al final em vaig cansar de la reivindicació megafònica i vaig decidir no assistir, i fer país des de casa. Però est any passat, per fi, he tornat a anar a una manifestació, la del 28 de maig de 2005 a Sueca per allò del Xúquer, perquè l'ocasió ho demanava. Per allò, i per una dona. La fotografia que podeu vore és de fa uns anys (del 2000, crec), d'una de les meues últimes manifes capitalines: la va fer una dona, també. Al cap i a la fi, totes estes manis es fan per una dona, digueu-li Autodeterminació, Independència, Llengua, Llibertat, o com vulgueu: el nom sempre és en femení.
La bona qüestió és que ja fa un lustre que vaig deixar d'anar a eixes manifestes: m'ho passava de categoria, però al final em vaig cansar de la reivindicació megafònica i vaig decidir no assistir, i fer país des de casa. Però est any passat, per fi, he tornat a anar a una manifestació, la del 28 de maig de 2005 a Sueca per allò del Xúquer, perquè l'ocasió ho demanava. Per allò, i per una dona. La fotografia que podeu vore és de fa uns anys (del 2000, crec), d'una de les meues últimes manifes capitalines: la va fer una dona, també. Al cap i a la fi, totes estes manis es fan per una dona, digueu-li Autodeterminació, Independència, Llengua, Llibertat, o com vulgueu: el nom sempre és en femení.
Tot açò era per la dona... perdó; per la manifestació d'este dissabte passat a Barcelona:
perdoneu que no m'entusiasme, però ja vos he dit que fa temps que no em
deixe portar per les emocions col·lectives; la meua foto l'he retrobada
este mateix cap de setmana, i la coincidència i els motius m'han
resultat graciosos: com podreu vore (clic amb el botó dret i
«Visualitza la imatge», merda d'interfície), jo ja treia la llengua al carrer molt abans que m'ho aconsellaren Font de Mora i González Pons: què jove i imbècil (en l'accepció d'imberbe) estava!
Per
cert, una de les qüestions més formulades al voltant d'este assumpte és
d'on ix tanta xiqueta bonica el dia D, si la resta de l'any no se les
veu enlloc? Les paga ACPV-XYZ per a atraure als xicons a la causa? Perquè ja se sap que tira més un pèl de figa que ciento volando...
