Enric Albiach Alfonso, de Rocafort, escriu aquest text a Levante-EMV
M´ho pot dir en valencià?
|
| Acabe de llegir el curt article d´opinió d´en Ferran Suay (Levante-emv de 5 de març). Vull manifestar la meua sintonia amb el seu raonament. I que en eixa tasca ens trobem: capacitar els discapacitats. La qual cosa no és simple ni senzilla, atenent els arguments en contra que s´escolten: que s´intenta excloure, que s´utilitzen mètodes coercitius, que si és una imposició, que si l'altra llengua està en perill. Uf! Utilitzar exclusivament el valencià com a llengua vehicular, és a dir, com a eina d´informació, argumentació o debat amb intenció, entre d´altres, de fer-la útil, crea incomprensió i molèstia en certs àmbits. I de vegades els promotors de la queixa en són, a més, bilingües. Es comprén que, si un estranger fa la demanda de canvi de llengua, hages d´explicar-li que s´utilitza el valencià perquè és la llengua pròpia, la materna, a la qual cal dona-li prestigi, fer-la atractiva i necessària. I que es valora el seu esforç de comprensió i té el nostre agraïment. Als discapacitats, que de les dues llengües tan sols n´utilitzen una, la majoritària i que basant-se en arguments historicistes i de comoditat volen obligar-nos a canviar de llengua, caldria fer-los entendre allò del bilingüisme «para todos». I exigir humilitat per la seua part i igualtat. Potser, quan ens parlen en castellà, convindria, perquè milloren la seua competència lingüística, proposar-los: per favor, m´ho diu en valencià? Enric Albiach Alfonso. Rocafort |
