Els poders político-fàctics espanyols, francesos, etc., volen arruïnar Catalunya. Ens tenen constantment en escac. És un espoli a la descarada que fa segles que dura. Som la nació sense estat que més paga de tot el món i la que rep menys a canvi.
L’objectiu estratègic de l’”Imperio” és que en allò essencial, Catalunya estigui agafada pels pebrots. Un dels molts exemples recents és la línia de molt alta tensió.
Catalunya cal que sigui autosuficient al màxim, començant pel sector primari i continuant en els altres, ja que estratègicament, els poders fàctics els estan sabotejant. No convé o no els convé que Catalunya destaqui de l’estat espanyol, o del francès, o a Europa, en tot allò en el qual ells no són tan competents.
Davant d’una reacció independentista o d’un trencament amb Espanya, en aquest punt crític, Espanya, o França, o Europa, quan vulguin, podrien deixar a Catalunya a les fosques, sense carburant, sense gas, sense telefonia, sense aigua, etc.
Ja no cal tornar a guanyar Catalunya amb tancs i canons. Actualment, amb l’espoli, amb la immigració i amb el joc brut del poder central, ja en tenen prou.
La torre Eiffel fa molts anys que és feta i no cau. Per tant, les torres d’alta tensió o mitja tensió, cal que Fecsa-Endesa les faci ben fetes (i no les empreses subcontractades), o millor soterrades, però a Catalunya no toca.
Amb la energia eòlica o solar hem quedat estratègicament endarrerits perquè el que convé és la MAT. Es tracta de que els catalans, al més petit refredat i al més petit esternut, tot a terra, trencat i a les fosques. És clar, la culpa només seria nostra, segons la versió de Fecsa-Endesa. Ens hem encostipat per culpa de l’espoli i no tenim dret ni a refredar-nos. Els catalans no tenim dret a res, només a callar, pagar i parlar catanyol com a colònia que som de França i Espanya per la força de les armes.
La MAT, com deia, com a maniobra estratègica, entre moltes altres coses, és perquè Catalunya no sigui. Si per tossudesa política, legítima i democràtica, som capaços d’agafar el brau pels pebrots, ens caldrà posar a Europa en una situació ètica i democràtica difícil. Tal i com estan les coses ara, cal anar amb molt de compte i al mateix temps, estratègicament, aprofitar la crisi, (les crisis a vegades són útils per tal d’arribar a possibles grans solucions) ja que “los demócratas de toda la vida” ens tancaran l’aixeta, perquè si els convé, o si poden, Catalunya no serà.
Jo no vaig néixer independentista aquell desgraciat any de postguerra de 1945, però els fills de buda m’ho han fet ser.
Joaquim Pugnau Vidal.
