De petit, amb els amics, tramuntava sovint el Puigblanc, però un pic vaig quedar-me aturat una estona a dalt de tot, assegut en una roca, i em vaig posar a mirar Sa Cabaneta. Crec que fou la meva primera mirada d’ampla obertura, sense cap intenció, com és de suposar, mogut per les circumstàncies de l’atzar. Cap al sud, la línia del poble s’havia convertit en horitzó, i la recança d’aquell moment –que s’acabà amb els crits dels amics- és un record que m’ha acompanyat en situacions malsegures. La mirada de conjunt sol ser la més apropiada per poder entendre les connexions que s’estableixen entre els organismes individuals. Aquell dia vaig distingir la casa on vaig néixer, que era una casa qualsevol, com les altres, i que no tenia res, absolutament res, que mereixés ser ressaltat. Aquesta idea em va servir la primera vegada que vaig sortir de Mallorca, tot i que aleshores era un buit mental que s’havia d’anar omplint amb l’experiència. La identitat de cada persona comença al meu parer amb el descobriment de la petitesa del lloc que ocupam en el món, i, després, amb la consciència d’anar fent successives aproximacions al nostre país des de miradors cada pic més allunyats. Els binocles que necessitam per veure de lluny fan el paper de l’experiència, que ajuda tant. I aleshores, en tornar, la mirada és talment un microscopi.
Foto: Ametllers de Ses Clotes, 2010
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
