El cóc dels mots perduts ... " el cossi "
La galleda i el cubell són atuells de neteja encara vius a les cases. La galleda d'aigua, el cubell de la bugada. Ara galledes i cubells són de plàstic, abans foren de fusta i després de metall. Durant un temps plàstic i metall fraternitzaren als safareigs.
Li ve a la memòria un altre nom, "cossi", un mot de ressonàncies antigues i rurals: el gran vas de terrissa més ample de boca que del fons, que servia per a fer la bugada i per a netejar-se la cara i brassos després d'un dia de treball o per a refrescar-se i treure's la suor las tardes xafogoses d'estiu.
"Omple el cossi d'aigua, noia!", "Sí, padrí..." Li sembla veure el pati de la casa dels avis, les flors als testos i pots de conserves, les abelles zumzejant, el sol estavellant-se a les parets encalades, el padrí entresuat arribant de la sènia i la tieta abocant aigua de la galleda al cossi, color terra, marró i beig brillant.
Qui sap a ciutat què és un cossi?... La mare abandonà la paraula quan s'allunyà del poble. La nena no l'aprengué, és filla de l'era del plàstic. Avui ha recordat el gran cubell d'alumini una mica rovellat ,curull de roba, dins del safareig que feia també de plat de dutxa quan ella era petita i pel racó dels records amagats ha volejat, sense ella voler-ho, el mot perdut,"cossi", el mot arcaic.
Qui sap a ciutat què és un cossi?... La mare abandonà la paraula quan s'allunyà del poble. La nena no l'aprengué, és filla de l'era del plàstic. Avui ha recordat el gran cubell d'alumini una mica rovellat ,curull de roba, dins del safareig que feia també de plat de dutxa quan ella era petita i pel racó dels records amagats ha volejat, sense ella voler-ho, el mot perdut,"cossi", el mot arcaic.
