Hi ha països on l'endemà d'una nevada la gent treu amb pales la neu del davant de casa. N'hi ha d'altres on truquem iradament a l'ajuntament perquè encara no hi ha passat la màquina llevaneu. No és casual. A casa nostra s'ha imposat el discurs que els governs són els responsables de tot. Quan alguns dirigents -per exemple, el president Pujol- apel·laven a la responsabilitat individual dels ciutadans, se'ls deia que això eren sermons morals per defugir les seves obligacions com a polítics. Són els governs els qui pel nostre bé ens han de dir què podem menjar, a quina velocitat podem circular, en quins valors se'ns ha d'educar.
Responsables
Ara, enmig del caos provocat per una nevada, alguns dels qui durant anys ens han dit que és el sector públic qui ha de tenir tota la responsabilitat i la decisió, ens diuen que el col·lapse va ser culpa de la manca de responsabilitat dels ciutadans i de les empreses. I potser tenen raó. Però ells han estat els primers de negar als ciutadans i a les empreses la seva responsabilitat i els marges de llibertat necessaris per poder-la exercir. Són els que han proclamat que el sector públic tenia el monopoli del bé comú i s'han malfiat de la llibertat i la responsabilitat dels ciutadans.
Pales
Els que han dibuixat un model en què el sector públic feia de pare i els ciutadans eren tractats com a fills menors d'edat, ara es posen a renyar els fills. I a més, no fan bé de pares: no solucionen el que van prometre que solucionarien. Han descobert que no hi arriben. Hi ha països on la gent treu la neu amb pales i països on passen de seguida les llevaneus. Al nostre no s'ha afavorit la cultura de la responsabilitat individual per treure la neu amb pales i al damunt les llevaneus del sector públic són pocs i arriben tard. Ciutadans menys responsables i administracions menys eficients. Potser per això ens col·lapsem més.
Javier Marias també té algna cosa a dir al respecte del tema que tracta Vicenç Villatoro i ací el tenia traduït.
