El ministre Corbacho, medalla d’or dels jocs olímpics de l’atur, aconsella de fer plans de pensions privats per complementar la pensió pública. Es veu que va de baixa, el ministre.
Excel·lent. La llàstima és que no tothom es pot permetre avui constituir aquests plans de pensions a Catalunya.
No poden els aturats de llarga durada, ni els mileuristes, ni els milers i milers de joves de
Un bon gruix dels qui s’ho poden permetre probablement no les necessitaran, les pensions privades, perquè tindran un bon coixí quan arribi el moment de la jubilació.
L’Estat i el sistema públic de pensions han de garantir als més dèbils que en finalitzar la seva vida com a treballador tindran una pensió suficient per viure amb dignitat.
Per això cal, en el marc del Pacte de Toledo, reformar el sistema de pensions públiques amb el convenciment que és possible fer-ho si es genera ocupació i s’ajusten les prestacions, el període de cotització i el procediment de càlcul a la piràmide demogràfica i a la creació de riquesa.
Apostar per un sistema privat que completi el públic pot ser llegit avui com la renúncia a resoldre les eventuals mancances del sistema vigent i com una aposta per un sistema de capitalització mes que no pas de repartiment.
