Molt bona la columna de Joan Garí hui en Público, sobre el simulacre de debats que fan algunes cadenes i de l'avanç de l'extrema dreta en plataformes com Canal 9, Intereconomía i d'altres mitjans. Garí defineix els participants com: "turba de tipos vociferantes, clamando contra el mundo, el demonio y la carne". La imatge, amb totes les reminicències del nacionalcatolicisme de la nostra infantesa, és molt exacta.
Francament, resulta fatigós --i preocupant-- que amb tota la impunitat del món algú puga dir la primera barbaritat que se li ocórrega sense cap efecte, en un mitjà de comunicació públic. I si observem la troca mediàtica pràcticament ha desaparegut l'exposició ordenada de fets; ha desaparegut l'argumentació i sembla desterrada l'observació equànime i la intervenció educada. Ara els tertulians són fervorosos energúmens que semblen viure o anunciar l'apocalipsi. Criden, no deixen parlar, acompanyen les seues opinions amb un to inequívoc d'il·luminats. D'alguns fets, en parlen amb una certesa hiperbòlica i anuncien catàstrofes en abundància. Això és, sens dubte, un truc per semblar que estan posseïts de raó. (n'hi ha més)
L'altre dia, segons em contava un amic, un llaurador havia estat explicant-li que les creïlles havien perdut el preu perquè Zapatero havia fet un acord amb Sarkozy a canvi de dirigir la Unió Europea durant sis mesos. L'assumpte és delirant, però l'home ho exposava sense cap mena de vergonya. És aquest el llegat de tot açò? Supose que sí, és més: n'estic convençut. Programes de la COPE o d'Onda Zero o d'Intereconomía (no cal dir radio 9 i Canal 9) difonen cada barbaritat que anant anant es meneja, amb una falta de vergonya patètica. I és un dia i un altre, i un altre...
En ve al cap el comentari de Wilhelm Reich sobre el feixisme a l'Alemanya nazi, deia: "els conceptes reaccionaris, afegits a una emoció revolucionària donen com a resultat una mentalitat feixista". Aquesta vehemència desbordant+disbarats reaccionaris, no és el que sentim com més va més cada dia? El pitjor de tot açò és que crea una pesta psíquica, que contagia, amb la seua elementalitat, la gent menys preparada. És un pensament fàcil de difondre, còmode d'arrelar... I les conseqüències? Imprevisibles...
