AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
Ni amb la Justícia es pot confiar
El Suprem desestima el recurs contra la MAT
| Diari Avui - 06/03/2010 Argumenta un defecte de forma | Les entitats estudien ara portar el tema al Constitucional
El Tribunal Suprem ha arxivat els recursos que havien presentat una quinzena d'entitats, la major part de les comarques gironines, per suspendre el projecte d'execució de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Sentmenat i Bescanó i Vic i Bescanó, impulsat per Red Eléctrica de España i aprovat pel consell de ministres, que declarava la infraestructura d'utilitat pública. El tribunal argumenta un error de forma per arxivar el tema.
"Les entitats no han acreditat ni qui era l'òrgan o la persona física amb capacitat i facultats per adoptar la decisió", subratlla el Tribunal Suprem. Aquesta explicació sorprèn les associacions, ja que asseguren que aquesta documentació es va presentar, així com els poders notarials.
"Sembla més una sentència dirigida políticament que no pas estudiada jurídicament", va denunciar Francesc Xavier Quer, alcalde de Crespià, advocat i portaveu de l'Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió (AMMAT), una de les entitats que havien presentat el recurs.
Els advocats del Col·lectiu Ronda, que representa les associacions, estudiaran ara la presentació d'un recurs al Constitucional per indefensió. En cas que aquest tribunal els donés la raó podrien tornar a portar el cas al Suprem.
Crítiques dels afectats
Les entitats han criticat durament que la sentència "no parli ni en una sola coma" del contingut del recurs, en què es denuncia la manca de llicència ambiental integrada i que el projecte s'hagi tramitat de forma fragmentada. "És un projecte unitari de caràcter transfronterer", se subratlla a la demanda. Alhora, el text alerta que falta una justificació tècnica del projecte, estudis d'alternatives i anàlisi dels diferents impactes de la infraestructura en la salut humana i el medi ambient.
Pel que fa a la subestació de Bescanó, es denuncia la manca d'un estudi d'impacte ambiental i que no s'hagi complert el procediment de tramitació establert a la llei catalana d'urbanisme per ubicar la subestació en sòl no urbanitzable. "La sentència es dedica a posar un munt de terra sobre el tema i l'únic que podem fer és tornar gratar", va assegurar Quer.
El portaveu de l'AMMAT va considerar "curiós" que la decisió del Suprem s'hagi fet pública l'endemà que la Comissió Europea anunciés una subvenció de 225 milions d'euros per impulsar la interconnexió elèctrica entre Baixàs i Santa Llogaia d'Àlguema argumentant que és una solució per a tota la Unió Europea.
Pel que fa a les obres, aquesta mateixa setmana REE ha reconegut que el tram entre Sentmenat i Bescanó, que estava previst que s'acabés a l'abril, no estarà enllestit fins al segon semestre de l'any, mentre que els treballs de la subestació de Bescanó, que ja han començat, finalitzaran encara més tard que aquest tram de la línia. La companyia justifica el retard perquè s'ha trigat més del que s'havia previst a aconseguir els permisos per poder obrir camins i accedir a les torres de les Guilleries.
