Llei de Consultes Populars
D'això, ja en fa més de dos anys:
Aleshores, com hem pogut recordar (minut 10 del segon vídeo), els dos López pensaven que no caldria la ILP que després es va promoure i que finalment no va prosperar. Els dos del CES, en representació dels redactors de les bases per a la llei, deixaven clar que la redactaven pensant en el marc constitucional vigent, que caldria l'autorització última de l'Estat i que la pregunta no podria ser com la que s'ha fet a les consultes del 13-S, 13-D i 28-F. També és interessant recordar, tot just a l'inici del segon vídeo, què deia Hèctor López Bofill respecte del caràcter vinculant de la consulta.
El 15 de gener de 2009, Alfons López Tena responsabilitzava el PSC del bloqueig de la llei. Malgrat aquestes declaracions, el 24 de febrer Albert Bardolet em dedicava una sèrie de floretes a propòsit de la llei en un apunt seu: "Alguns blocaires prou sensats com Xavier Mir ens deien l'altre dia que confiaven que la Conselleria de governació entraria molt aviat al Parlament la nova Llei de Consultes Populars. Però encara va de bona fe un home curtit i documentat com Xavier Mir? De veritat encara hi ha gent propera a Esquerra que es creu que amb el tripartit governant, una llei que obre camí i obre nous horitzons cap a la via sobiranista veurà mai la llum?"
L'11 d'abril de 2009 Alfons López Tena publicava un article a l'Avui amb el títoll Democràcia tutelada. Hi denunciava tres límits imposats innecessàriament pel "legislador català": el dret de veto a les signatures recollides (una de les opcions per convocar el referèndum, però no l'única), la limitació de matèries imposada als ajuntaments (d'entrada no crec que hàgim de recórrer a un ajuntament per fer una consulta sobre la independència) i la prohibició que coincideixin eleccions i referèndum. Quan les lleis s'han de consensuar, aquests en solen ser els resultats en democràcia.
El 16 de setembre de l'any passat, just després que esclatés el terratrèmol democràtic d'efectes devastadors per als qui tenen por de la democràcia, es produïen les primeres compareixences al Parlament per a l'aprovació de la llei. López Tena lamentava aleshores que la llei fos restrictiva i limitadora pel nombre de signatures que requeria i per no considerar els referèndum vinculants.
Aleshores, l'octubre de 2009 CiU surt amb allò de la figura de les consultes ciutadanes i el gener de 2010 llegim -a El Punt, per exemple- l'advertiment de CiU: "Oriol Pujol va advertir el president d'ERC, Joan Puigcercós, que la llei no servirà per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, més que res perquè l'Estat té l'última paraula per autoritzar-los". Però no és això mateix el que deien els López un any abans?No ha estat sempre aquest el plantejament? No es tractava de tenir un instrument plenament legal d'acord amb el marc estatutari i constitucional vigent? Aleshores?
Finalment aquest dimecres 10 de març el Ple del Parlament votarà la llei malgrat allò que afirmaven persones com Albert Bardolet, malgrat les dificultats que hi ha posat el PSC com denunciava el mateix López Tena, malgrat allò que ha calgut transaccionar perquè s'hi pogués afegir el PSC. I sembla ser que CiU no hi donarà suport. Doncs mira que bé, no?
El 15 de gener de 2009, Alfons López Tena responsabilitzava el PSC del bloqueig de la llei. Malgrat aquestes declaracions, el 24 de febrer Albert Bardolet em dedicava una sèrie de floretes a propòsit de la llei en un apunt seu: "Alguns blocaires prou sensats com Xavier Mir ens deien l'altre dia que confiaven que la Conselleria de governació entraria molt aviat al Parlament la nova Llei de Consultes Populars. Però encara va de bona fe un home curtit i documentat com Xavier Mir? De veritat encara hi ha gent propera a Esquerra que es creu que amb el tripartit governant, una llei que obre camí i obre nous horitzons cap a la via sobiranista veurà mai la llum?"
L'11 d'abril de 2009 Alfons López Tena publicava un article a l'Avui amb el títoll Democràcia tutelada. Hi denunciava tres límits imposats innecessàriament pel "legislador català": el dret de veto a les signatures recollides (una de les opcions per convocar el referèndum, però no l'única), la limitació de matèries imposada als ajuntaments (d'entrada no crec que hàgim de recórrer a un ajuntament per fer una consulta sobre la independència) i la prohibició que coincideixin eleccions i referèndum. Quan les lleis s'han de consensuar, aquests en solen ser els resultats en democràcia.
El 16 de setembre de l'any passat, just després que esclatés el terratrèmol democràtic d'efectes devastadors per als qui tenen por de la democràcia, es produïen les primeres compareixences al Parlament per a l'aprovació de la llei. López Tena lamentava aleshores que la llei fos restrictiva i limitadora pel nombre de signatures que requeria i per no considerar els referèndum vinculants.
Aleshores, l'octubre de 2009 CiU surt amb allò de la figura de les consultes ciutadanes i el gener de 2010 llegim -a El Punt, per exemple- l'advertiment de CiU: "Oriol Pujol va advertir el president d'ERC, Joan Puigcercós, que la llei no servirà per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, més que res perquè l'Estat té l'última paraula per autoritzar-los". Però no és això mateix el que deien els López un any abans?No ha estat sempre aquest el plantejament? No es tractava de tenir un instrument plenament legal d'acord amb el marc estatutari i constitucional vigent? Aleshores?
Finalment aquest dimecres 10 de març el Ple del Parlament votarà la llei malgrat allò que afirmaven persones com Albert Bardolet, malgrat les dificultats que hi ha posat el PSC com denunciava el mateix López Tena, malgrat allò que ha calgut transaccionar perquè s'hi pogués afegir el PSC. I sembla ser que CiU no hi donarà suport. Doncs mira que bé, no?
