Alfonso Rus repetirà. Tornarà a presentar-se de candidat del PP a l’alcaldia de Xàtiva. I ja ha reballat un pronòstic de resultat: «Guanyaré 10 a 0!». No seré jo qui li’l discutirà. Són faves comptades. La democràcia la dignifiquen o la degraden els polítics. Quan la democràcia és de tan baixa qualitat com l’espanyola, avivada de corrupció, envilida pel xantatge del vot captiu o comprat, el resultat final és conegut abans fins i tot que l’àrbitre xiule l’inici del partit.
Tanmateix, haig de confessar que la decisió m´ha sorprés. Em pensava que Alfonso Rus estava avorrit de ser alcalde i de passar-li el “rodillo” a l’oposició, que aspira a altres hortizons polítics ara que Camps és ja un cadàver polític. Amb tot em permetreu fer especulacions sobre els motius que l’han animat (o obligat) a intentar una altra reelecció.
Els qui tenen poca dermis democràtica, per no dir-los dèspotes o tirans, fins i tot, ras i curt, dictadors, no solen conservar al seu costat ningú de prou confiança a qui, arribat el moment, cedir-li la corona a manera d’hereu imperial. Com Cronos, que devorava els seus propis fills perquè no li prengueren el tron, no es refien de ningú, i a ningú deixen créixer a la seua ombra política. Però a Alfonso Rus li agradaria, abans de retirar-se, deixar-ho tot «atado y bien atado» (com aquell alcalde “honorífic” de Xàtiva, dictador i criminal), per a continuar sent l’amo de les cordetes. Però devorant uns i altres, malfiant-se de tots, no té a ningú a qui ungir com a príncep hereu de l’Imperi amb garanties de victoriosa continuïtat. Perquè aquest Cèsar Borja vencedor no ho és ni ho serà, ni de bon tros, Vicent Parra: desperta massa antipaties entre l’electorat. Això no vol dir que la impaciència de l’ambició, i comptant amb el control que té de la fontaneria, Parra puga erigir-se, si no ara més endavant, en candidat a alcalde. O demà mateix, amb presses i correres, si li ve de gust pegar-li un bolet a la traïdora i fer-li un colp d’estat a l’August Russini: «Tu quoque, Vicent, fili mi!». Val a dir, que aquesta circumstància alegraria a muntó l’oposició, ja que amb Parra de candidat potser tindria alguna possibilitat d’èxit.
Podria ser aquesta la raó per la qual Alfonso Rus repeteix: la falta d’un hereu. S’haurà d’afanyar a adoptar-ne un de prou lleial que el succeïsca, caldrà que l’ensinistre ràpid, que l’ensenye a destruir la ciutat i el terme com ell ho ha fet, a insultar i a humiliar com només ell sap fer-ho, a contar acudits de mala folla, i la resta d’aptituds, tan impròpies d’un polític democràtic, però que tant excita i mobilitza la massa que l’adora. I l’haurà de protegir de les queixalades del seu propi entorn, de l’àvida ambició dels qui envegen la fortuna del favorit de l’Emperador. Però l’hereu, si ix una miquiua espavilat i li cauen prompte les corfes de l’ou del cul, caldrà que vigile sobretot l’humor capritxós l’Emperador, no siga que li pegue un mal rot i d’un puntelló l’encale dalt d’un campanar. Recordeu la faula de la granota i l’escorpí: és la seua naturalesa.
Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
