Observo que les consultes per la independència de Catalunya que va encetar Arenys de Munt i que després han anat celebrant altres municipis, comporten una mobilització ben particular: mobilitzen gent molt diversa, gent del poble, homes i dones de totes les edats i múltiple condició, més enllà dels incondicionals, més enllà dels “de sempre”. És a dir, que hi ha molta gent que ha trobat en aquesta consulta un motiu de compromís, una motivació per implicar-se i participar. És interessant, especialment en moments en què més aviat hi ha desencís i esgotament polític.
D’altra banda m’agrada constatar la certa naturalitat amb què aquests processos permeten parlar i opinar de la possible independència de Catalunya respecte l’estat espanyol, sense que això es vegi com una posició extremista, associada a plantejaments de catalanisme fanàtic o radical. Llegir en la mirada internacional, més objectiva, i escoltar experts d’arreu aportant arguments polítics i econòmics, anàlisis ponderades, comparatives amb processos d’altres països, alguns arguments pragmàtics basats en termes de rendibilitat econòmica, en la magnitud del desequilibri de les balances fiscals, etc, contribueix a racionalitzar aquest tema sigui quina sigui la posició que es prengui al respecte, i dóna una certa perspectiva de normalitat molt saludable, impossible de trobar uns anys enrere.
Potser una bona contribució de les consultes ha estat haver despertat interès per plantejar-se temes de construcció nacional des de la participació ciutadana plural i incluisva (no cal oblidar l’encert d’incloure ciutadania sense dret a vot en el procés), i fer-ho en poblacions on mai s’havia fet aquest debat d’una forma oberta.
Badalona és una d’aquestes ciutats. La construcció nacional té moltes eines, moltes maneres, la cohesió social n'és una base imprescindible. Si ens decidim a portar el debat i la reflexió sobre la construcció nacional catalana a Badalona, a tota la ciutat, crec que no podem tenir pressa ni la pressió d'una cita per fer un referèndum, i molt menys per fer-lo dins un calendari preestablert a curt termini. Cal temps, fer un procés molt treballat, molt participat. Es faci o no la consulta, el que està clar és que no podem defugir el tema: en el futur del nostre petit país, el que es cou en ciutats com la nostra és clau.
(apunt relacionat, Badalona Reflexiona)
