Que la crisi econòmica afecta cada vegada a més ciutadans és una trista i inqüestionable realitat. Que la crisi és més forta a Catalunya que no pas a la resta de l’Estat també. Que les polítiques – o la falta de polítiques – dels governs socialistes de Madrid i de Catalunya, no tant sols no han estat encertades, sinó que han contribuït a empitjorar la situació, és una tercera asseveració difícil de rebatre.
I, finalment, cal constatar que l’actitud del Partit Popular, massa instal·lat en un derrotisme expectant, tampoc ha ajudat gens ni mica a crear un bon clima polític.
Des de CiU, tant a Catalunya com a les institucions estatals, hem intentat fer front a la situació amb una autèntica bateria de propostes de cara la reactivació de l’economia i de cara a la mitigació dels seus efectes socials. Sovint, als escons del Parc de la Ciutadella i als de la Carrera de San Jerónimo, les veus dels diputats i diputades catalanistes eren les úniques que no paràvem de transmetre idees i més idees per lluitar contra la crisi.
Dissortadament, teníemla sensació de predicar en el desert. Aquesta darrera setmana, després d’uns dies d’estrepitosos fracassos internacionals de Zapatero i la seva vicepresidenta econòmica, els focus de l’atenció mediàtica i social s’han centrat en l’Artur Mas i en Duran. La reclamació d’uns pactes d’estat per fer front a la complicadíssima situació, que venien formulant, des de fa gairebé dos anys, s’ha erigit en l’epicentre de l’acció política.
Ara, com a mínim hi ha un marc per a treballar-hi. Molt i molt prim. Sense massa ganes ni dels uns ni dels altres. Però hi ha una taula al voltant de la qual tothom s’hi asseurà. I, això és una bona cosa. Veurem fins on podem arribar. CiU aprofitarà a fons el marc. No pas per salvar a un Zapatero, que no ens mereix cap mena de confiança. L’objectiu és contribuir a ajudar el país, la seva gent, els qui no tenen feina, els qui la tenen amenaçada, i els emprenedors que, cada dia, han de cursar una autèntica carrera d’obstacles per a subsistir i continuar creant riquesa. Que ningú no dubti que, com sempre, CiU serà aquella força serena i constructiva que tants ciutadans consideren imprescindible per a recobrar la confiança i reprendre el progrés.
Pere Macias i Arau
Portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats.
Accés de l'autor
Biografia
Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.
Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.
Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.
Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.
Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.
