He de reconéixer que els darrers mesos em sento incòmode a la política local de Cerdanyola. Continuo il.lussionat i compromès amb els projectes de la ciutat i el seu futur. Però l´ambient i l´actitud de la majoria de partits de la ciutat no m´agrada.
A Cerdanyola hi ha un ambient crispat, preelectoral i en molts casos, irresponsable. No m´hi sento a gust.
Al mes de setembre , abandonava la política local el cap de llista del partit socialista, i el Partit Popular oferia un espectacle en la renovació de la seva presidència local, que ha acabat amb el trencament del grup..
L´alcalde Morral, de manera tan inexpliclable com irresponsable, cessava de les seves funcions a la cap del grup de CiU, mentre ens demanava a la resta de regidors del grup que li continuéssim fent confiança a ell.Lògicament això no va passar.
Cerdanyola quedava sense govern amb suport suficient per acabar l´any i mig que queda de legislatura, i amb una situació econòmica, més que delicada.
Els quatre partits presents a l´ajuntament vam intentar trobar una solució compartida que ens permetés arribar fins a final de legislatura. Van ser dies d´acords molt importants en el terreny dels projectes, però no va ser possible fer quallar l´acord de govern. Probablement aquells dies, alguns vam pecar d´ingenuïtat.
Finalment, i a través de la mai desitjable moció de censura, vam haver de constituir l´únic govern possible: un govern majoritari de CiU i PSC.
El nou govern estem governant. Fent una feina de continuïtat en tot allò que val la pena continuar, i corregint i intentant millorar allò que creiem que cal millorar.
Però els partits, del govern i de l´oposició, s´estan instal.lant en una manera de fer política, que no sé si donarà rèdits electorals, però que no està afavorint per res a Cerdanyola.
Titulars sensacionalistes, abandonament del Ple, declaracions i mocions de carácter més populista que compromeses amb la realitat , retrets constants, visites a les llars de Cerdanyola amb acusacions insultants, agror, cartes als diaris anònimes o signades de nul valor constructiu, victimisme. Aquest és el clima polític de Cerdanyola avui.
Un clima amb el que ni jo, ni CiU, ens hi sentim identificats.
Feia moltes setmanes que tenia necessitat d´expressar aquest meu estat d´`anim, però esperava que les foguerades inicials passarien i tot podria tornar a una certa normalitat. Intueixo que no serà així, i el clima pot anar a pitjor. Cerdanyola hi perdrà.
I arribats a aquest punt, em pregunto: És això el que els ciutadans de Cerdanyola esperen de nosaltres?.
Quan l´alcalde Morral va decidir trencar l´estabilitat i encetar aquesta etapa preelectoral destructiva, és això el que li demanàven que fes els comerciants, els empresaris de la ciutat, els ciutadans que van quedant a l´atur, les associacions de Cerdanyola que treballen i defensen els seus punts de vista?
Què vol i necessita Cerdanyola? Treball, seriositat i compromís o bé circ, declaracions grandiloqüents i retrets constants?
Vivim uns moments molt complicats, social i economicament. Tant a nivell nacional com local.
Seria el moment dels grans acords, de la col.laboració, del seny i de la unitat. Són anys en que Cerdanyola s´hi juga molt del seu futur: el Centre Direccional, el riu Sec, els abocadors, un pla de viabilitat econòmica municipal, la cohesió social. Qüestions aquestes, que hauríen de ser compartides per tothom amb els matisos que calgués, però seguint un mateix guió compartit,
Avui, els partits podem decidir, o tirar-nos els plats pel cap, pensant que així triomfarem i arrassarem a les properes eleccions municipals, o bé deixar-nos de jocs partidistes, arremangar-nos i posar-nos a dialogar i treballar pel present i futur de Cerdanyola.
CiU ja ho hem decidit: continuarem treballant i confiant en que els elements que vulguin crear incomoditat, els ciutadans els aïllin i no puguin convertir l´ambient polític de la ciutat en irrespirable.
És un moment per transmetre seguretat i rigor, no baralles partidistes estèrils.
Estic segur que una gran majoria dels ciutadans de Cerdanyola també comparteixen aquesta necessitat de treball constructiu.
Potser, però, és el moment que la majoria trenqui el silenci, i que deixi de sentir-se,només, les veus dels ressentits i dels imprudents.
