"Tot
Estat poderós descansa en especialistes en apologètica, anomenats intel·lectuals"
La Humanitat ha progressat
molt tecnològicament, científicament, industrialment, però aquesta evolució
material sorprenent difereix molt de l’altra evolució, aquella que alimenta l’ideal
de l’esperit humà: pau, justícia, benestar... Hui més que mai vivim en un món
darwinià, on impera la llei del més fort, una jungla, on els interessos d’uns
pocs poderosos passa primer que el bé i salut comuna de tothom, açò sense parlar
de voler salvar el planeta i el seu desafiament ecològic.
Quines lliçons ens han deixat
dues dècades d’una realitat mundial unipolar?
Noam Chomsky dissertà el passat dilluns
llargament sobre aquesta pregunta i deixà en les oïdes de l’auditori idees
sorprenents, en una conferència magistral en la Sala Nezahualcóyotl,
transmesa
en viu per TV Unam i 12 televisions públiques i universitàries que s’enllaçaren
per a enviar el senyal a Aguascalientes, Hidalgo, Michoacán, Morelos, Puebla,
Quintana Roo, San Luis Potosí, Tlaxcala, Yucatán, Durango i Nuevo León, a més
de per La Jornada on line.
Idees sorprenents com la de
Barack Obama, president d’Estats Units, descrit com una mercaderia amb una
mercadotècnia tan exitosa, que l’any passat va merèixer el primer lloc en campanyes
promocionals per part de la indústria de la publicitat. Més famós que les
computadores Apple. Tan vendible com un dentifrici o un fàrmac. O la idea de
que la invasió estadounidenca a Panamà, el 1989, hui tan sols una nota a peu de
pàgina per a molts, fou en realitat el senyal de que Washington iniciava, a
través de la ficció de la guerra contra les drogues, una nova etapa de
dominació, quan només havien passat algunes setmanes de la caiguda del Mur de
Berlín. O bé, una dada puntual, sorprenent: la preocupació manifestada el 1990,
en un taller de desenvolupament d’estratègies per a Amèrica Llatina en el Pentàgon,
que una eventual obertura democràtica en Mèxic gosés desafiar a Estats Units.
La solució proposada fou imposar al nostre país un tractat que el lligués de
mans amb les reformes neoliberals. La proposta es materialitzà en el Tractat de
Lliure Comerç (TLC), que entrà en vigor el 1994.
Així, la ressenya de Chomsky de les
dues últimes dues dècades arribà al moment actual, al procés de remilitarització
d’Amèrica Llatina amb set noves bases en Colòmbia i la reactivació de la Quarta
Flota de la seua armada.
Tot, per a aterrar en la visió
d’un continent, el nostre, que malgrat tot comença a lliurar-se per ell mateix d’aquest
jou, amb governs que desafien les directrius de Washington, però sobretot amb
moviments populars de masses de gran significació.
Congruent
amb aquesta importància que Chomsky dona als processos socials i a la seua
constant crida a visibilitzar als seus protagonistes, en concloure la seua
conferència magistral i una entrevista amb TV Unam, l’acadèmic encara tingué forces
per a trobar-se breuement amb Trinidad Ramírez, dirigent del Frente de Pueblos en Defensa
de la Tierra, de San
Salvador Atenco, esposa del pres polític Ignacio del Valle, la qual agraí al
conferenciant que fora signant de la segona campanya per la llibertat d’11
presos, li regalà el seu paliacate roig
i, per suposat, també el seu matxet.
Blanche Petrich.
