Us adjunto la intervenció que he fet avui amb el secretari general del Ministeri d'Habitatge en la inaguració de la sessió "Els governs locals i les noves polítiques energètiques" en el marc de la Cimera Europea de Governs Locals que té lloc a Barcelona aquestes dies:
Les meves paraules volen estimular una reflexió compartida sobre els principals reptes que el món local ha d'afrontar a mig i llarg termini. Barcelona és avui seu d’una Cimera Europea dels Governs Locals, d’un any, el 2010, que serà clau per a la ciutadania europea. D’una banda, hauria de ser el primer any de recuperació de la crisi econòmica i financera global i de l’altra, la construcció europea s’enfronta a nous desafiaments i nous escenaris en els quals els nostres pobles i ciutats se situen en el centre, en el nucli fonamental del projecte europeu, amb noves oportunitats i reptes pels nostres municipis.
Sobre les causes i els efectes de la crisi que patim des de fa mesos se n’ha escrit molt i de ben segur que se n’escriurà molt més. Però si alguna cosa es pot saber del cert és que ens aboca a un nou escenari social i econòmic, del qual els municipis en som els primers afectats. La situació dramàtica per molts homes i dones resultant de la crisi econòmica coincideix amb un sistema de finançament local insuficient, que dificulta la prestació de serveis als ciutadans, avui més necessaris i urgents que mai. En definitiva, on es produeix la major part de les necessitats és on hi ha menys recursos.
. Però hem d’anar més enllà. Us demano que també aprofitem aquesta Cimera Europea de Governs Locals per alçar la vista i mirar endavant, una mica més enllà de la sortida de la crisi. Que debatem des del món local quin és el futur que volem, a mig i llarg termini, per a la nostra economia. I, més important encara, per a la nostra societat.
Aquesta crisi econòmica i social s’ha sumat a una crisi ecològica que fa temps que des del món local coneixem i desafiem: la que provoca l’escalfament climàtic. Els pobles i ciutats estem demostrant avui que som els llocs a on dia a dia sorgeixen idees noves i projectes innovadors en relació amb la lluita pel canvi climàtic i que som l’espai des d’on s’aborda aquesta lluita a partir d’un plantejament global, integrat, i basat en la participació de la ciutadania per liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles. Hem de ser conscients que les ciutats som les responsables directes o indirectes de més de la meitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i que de manera cada cop més accentuada l’origen d’aquests gasos prové de la mobilitat privada, que s’ha duplicat des de l’any 1990, moltes vegades arran de la insuficiència o absència d’un transport públic eficient.
Des del món local estem demostrant que davant del risc dels efectes del canvi climàtic, només aquells territoris que prenguin amb urgència i decisió el camí de l’eficiència, de la contenció i de la reducció de la dependència dels recursos no renovables estaran preparats per afrontar aquests riscs i seran competitius. I contribuiran solidàriament, en la proporció que correspongui, a mitigar un problema cert i global que ja afecta les generacions presents i afectarà les generacions futures en la proporció en què ara siguem capaços de fer-hi front.
En el desplegament dels objectius mediambientals de la Unió Europea, a diferència de la tebiesa de molts Estats, el paper dels municipis ha estat significatiu. És així com el Conveni de Rio, l’any 1992, va comptar a posteriori amb un aliat entusiasta en la Conferència sobre ciutats sostenibles, reunida a Aalborg l’any 1994.
A partir del Conveni de Kioto, any 1997, l’evolució ha estat similar. La seva entrada en vigor, vençudes les reticències d’algunes potències mundials, no va ser fins al febrer de 2005, mentre que a nivell municipal, el pacte d’alcaldes i alcaldesses contra el canvi climàtic, des del seu impuls el febrer de 2008, a casa nostra amb el paper cabdal de la Diputació de Barcelona, ha comportat la incorporació a data d’avui de més de 500 localitats de la Unió Europea, de les quals prop d’un centenar són catalanes.
El pacte d’alcaldes i alcaldesses parteix d’una visió europea i d’un compromís local : superar els objectius establerts per la UE per al 2020, reduint les emissions de CO2 als nostres territoris respectius com a mínim el 20%, mitjançant la implementació d’un Pla d’acció per a l’energia sostenible. Aquesta iniciativa del món local té la funció de promoure, impulsar i dinamitzar aquest canvi, però el lideratge és i ha de ser compartit amb totes les ciutadanes i tots els ciutadans. Un cop més el món local ens anticipàvem i hem demostrat que ens posàvem deures concrets davant del canvi climàtic i ho fèiem amb la participació de la ciutadania.
Més recentment, i tot i les decepcions de la Conferència de Copenhaguen i la manca d’un nou impuls internacional real per combatre el canvi climàtic, es va poder assolir un nou pas endavant en la implicació del món local contra el canvi climàtic. Seguint la proposta del Govern de Catalunya, es va incorporar el paper de les regions i els governs regionals i locals en la lluita contra el canvi climàtic en la declaració internacional, convertint-los en actors centrals en la lluita global contra el canvi climàtic.
I, tanmateix, tot aquest impuls de les administracions, que cal intensificar, coordinar i revisar, no donarà prou fruits sense la implicació dels agents socioeconòmics i de la ciutadania. Els canvis necessaris i que cal fer, tenen components legislatius, reguladors, incentivadors, tecnològics, d’R+D+I, econòmics i financers, d’hàbits quotidians i educatius... i s’han de produir a la vegada. La urgència està clarament definida. L’horitzó, també.
Es tracta doncs, que siguem capaços de donar un nou impuls a l’economia i al model de desenvolupament local sobre unes noves bases ben diferents de les que hem tingut fins ara. Unes bases i uns objectius que persegueixin la lluita contra el canvi climàtic, l’eficiència energètica i l’impuls de les energies renovables. Tot plegat, evidentment, implicant els sectors més innovadors de l’empresariat i de l’economia. Necessitem una major concertació público-privada per crear una aposta per la economia sostenible, que generi ocupació de qualitat i amb alt valor afegit.
Per canviar l’actual model massa vegades basat en la ineficiència, el malbaratament de recursos i l’explotació del territori, reclamem un paper més actiu dels poders locals.
La crisi és també una oportunitat per rectificar a fons i reorganitzar el sistema productiu de manera sostenible. Per assolir aquest objectiu, és necessari una important acció pública integral que garanteixi la funció social de les finances i de l'economia, i eviti que la deterioració ambiental amenaci el nostre desenvolupament.
Unes transformacions del model productiu, que en el terreny de les energies renovables les seves possibilitats són immenses, pel potencial eòlic i solar, i pel desenvolupament ja assolit en algunes de les tecnologies renovables, principalment l'eòlica, on el nostre país és una referència mundial.
Les renovables són també una gran oportunitat per al nostre país en dues àrees en les quals l'economia espanyola és especialment vulnerable: la dependència energètica i l'ocupació industrial. Les renovables eviten anualment la importació de 80 milions de barrils de petroli; també han generat ja 89.000 ocupacions directes, el 85% amb contracte indefinit. Una demostració més, que el desenvolupament sostenible no està renyit amb l’ocupació, i que una aposta per l’economia verda és una manera molt intel·ligent d'afrontar la crisi econòmica i treballar per un present i un futur millor.
En aquest sentit l’aprofundiment dels compromisos internacionals juntament amb la liberalització del sector elèctric representen una oportunitat per als municipis, que podrien impulsar agències locals d’energia que generessin energia renovable, la distribueixin i comercialitzin entre els seus ciutadans, i els sobrants, venuts a la xarxa elèctrica general.
Per altra banda, una altra de les transformacions més profundes que necessita el nostre país és en el sector de la construcció. La crisi de l'edificació, principal causa de l'augment de l'atur a Espanya, ha fet insostenible la construcció de 800.000 habitatges nous en un país amb 22 milions d'habitatges, dels quals 3 milions es troben desocupats. El creixement il·limitat i l'especulació que han fomentat al sector de la construcció han contribuït a adoptar un model productiu poc diversificat amb una ocupació poc qualificada, fent més vulnerable l'economia i generant importants impactes ambientals en el territori. Ara estem pagant les conseqüències. No obstant això, el sector de l'edificació té l'oportunitat de reorientar-se a través de la rehabilitació. Amb una aposta clara des del món local per modernitzar el disseny urbanístic i amb nous materials, amb criteris de sostenibilitat i habitabilitat, i per construir habitatges energèticament autosuficients, una reconversió productiva que ens situaria a l'avantguarda dels nous temps, com ja ho està fent el Regne Unit que projecta construir totes els seus habitatges i edificis amb 0 emissions de CO2.
Existeix un consens generalitzat entre professionals del sector i agents socials sobre que la rehabilitació, el lloguer i la posada en valor del parc immobiliari existent són el millor camí per a afrontar la crisi i construir un espai social de qualitat sense generar una gran despesa, contribuint al seu torn a la generació d'ocupació i a la lluita efectiva contra el canvi climàtic. Aquest consens per a emprendre un programa de rehabilitació massiva sembla abastar també a agents econòmics públics i privats, i alhora, la primera Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya ens situa en una posició de privilegi per afrontar aquesta oportunitat.
Per una altra banda, sembla imprescindible afrontar amb caràcter urgent el desenvolupament de la fiscalitat ambiental o fiscalitat verda, que no implica pagar més sinó diferent en funció del que es contamina.
Però per afrontar tots aquests reptes, el món local necessita unes lleis i unes polítiques coherents en el present i en el futur, perquè una acció pública d’aquestes dimensions, que aporti propostes per una economia sostenible ha d’anar acompanyada imprescindiblement de la cooperació i concertació amb el món local.
Avui, els pobles i ciutats d’Europa hem de ser capaços de construir models urbans que siguin netament configuradors de realitats d’habitabilitat sostenible
Tot això passa per polítiques de mobilitat segures, amables, solidàries, que impliquin una reducció dràstica de tots els elements de mobilitat privada i al servei de la construcció de grans infrastructures viàries.
Han de ser polítiques que sàpiguen concretar, en el dia a dia del pobles i de les ciutats, els principis de la nova cultura de l’aigua, que és possible viure millor consumint menys i consumint diferent.
Hem d’apostar en el dia a dia des dels ajuntaments, per tots els elements possibles d’estalvi, d’eficiència, de renovables, de generació de fons energètiques de proximitat, i, que ha de ser capaç de traduir tot això en models sostenibles de gestió de residus, des de la minimització, des del reciclatge.
En definitiva aquestes transformacions són també un espai magnífic d’oportunitat per tirar endavant processos d’implicació de la ciutadania, de construcció de ciutadania activa, de canvi d’hàbits i d’actituds absolutament necessàries per avançar en processos de transformació ecològica. L’objectiu és passar de la consciència al compromís. No n’hi ha prou amb ser conscients que podem fer accions que ajudarien a lluitar contra el canvi climàtic, el que convé és comprometre’ns i fer-les.
Avui els governs locals europeus tenim veu, i tindrem l’oportunitat de parlar en els propers dies de quina ha de ser la contribució dels municipis per aconseguir la cohesió econòmica, social i territorial, i quines són les oportunitats que planteja la lluita contra el canvi climàtic. Perquè és precisament des dels nostres pobles i ciutats, dia a dia, que treballem i actuem sobre aquest desafiament local i global.
Fa uns anys es va utilitzar molt la frase “Pensa globalment, actua localment”. És una frase prou encertada, prou vigent, que sovint ha estat ben utilitzada des de l’àmbit local, però alguns també ens agradaria traduir-la a la inversa “Pensar localment i actuar globalment” precisament per reconèixer la força de les ciutats, perquè tenim idees i propostes, i tenim la capacitat de compartir-les i, fins i tot, d'impulsar-les conjuntament a nivell global.
