La cançó més antiga la composà una dona anònima
Com neix la cançó?... escoltant la modulació de la pròpia veu, per imitació dels ocells cantors, del soroll de l'aigua en córrer o del vent quan viatja entre les fulles, o potser neix pel ritme sincopat dels crits de guerra o pels sanglots del plor davant de la mort.
Probablement la primera cançó la composà a través dels mil·lenis una dona que quan el nen somicava el prengué amb els braços i el bressolà, parrupejant com la tórtora. Malgrat en Llull la negui com a moviment natural, l'acció de bressolar l'infant és una acció instintiva com la d'amanyagar-lo canturrejant. Fou la cançó de bressol, la non-non que conjuga la mare amb el fill, composant un espai màgic sense pare.
Cançons suaus, íntimes, que segueixen el batec emocional que calma els plors i allunya les pors. Les lletres són sovint tristes, poden parlar del coco, de l'ogre, el moro o la lloba, o dels mites cèltics recordant la lluna i el sol amagat, són emotives com "El noi de la mare", o amoroses "No ploris,no, manyaguet de la mare / no ploris, no, ai alé del meu cor", amb profussió de diminitius afectius i amb gairebé nul·la presència del pare.
Poesia i cançó popular inspirada. La cançó de bressol, cordó umbilical intangible.
Poesia i cançó popular inspirada. La cançó de bressol, cordó umbilical intangible.
