Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (25) Familiaritats
25. FAMILIARITATS
Per molt que ho provéssim, aquella discussió entre els dos escalava posicions a un ritme trepidant. Tant que el motiu que l'havia provocada havia esdevingut ja insignificant en comparació amb el to de les paraules que fèiem créixer. Ella defensava, gairebé a tota ultrança, que el seu avi havia estat el constructor de l'única piscina local. Fins i tot jurava que posseïa una sèrie de documents que corroboraven les seves afirmacions. Però per molt convenciment que demostrés i molta bibliografia que la subratllés, jo estava segur que era el meu avi, i no pas el seu, el constructor de la piscina del poble.
Com que no en sortíem, vam posar el cas en mans de terceres parts i aleshores, el meu pare i marit d'ella (que és la meva mare) ens tragué definitivament de dubtes...
Per molt que ho provéssim, aquella discussió entre els dos escalava posicions a un ritme trepidant. Tant que el motiu que l'havia provocada havia esdevingut ja insignificant en comparació amb el to de les paraules que fèiem créixer. Ella defensava, gairebé a tota ultrança, que el seu avi havia estat el constructor de l'única piscina local. Fins i tot jurava que posseïa una sèrie de documents que corroboraven les seves afirmacions. Però per molt convenciment que demostrés i molta bibliografia que la subratllés, jo estava segur que era el meu avi, i no pas el seu, el constructor de la piscina del poble.
Com que no en sortíem, vam posar el cas en mans de terceres parts i aleshores, el meu pare i marit d'ella (que és la meva mare) ens tragué definitivament de dubtes...
El constructor havia estat el seu avi, besavi meu.
En conèixer la resolució definitiva d'aquell concurs, no em va saber molt de greu perquè, si bé havia d'atorgar-li la raó a ella, gest que sempre costa, no li havia de donar pas tota ja que el meu avi, encara que només fos per obligacions filials, segur que hi va participar.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
En conèixer la resolució definitiva d'aquell concurs, no em va saber molt de greu perquè, si bé havia d'atorgar-li la raó a ella, gest que sempre costa, no li havia de donar pas tota ja que el meu avi, encara que només fos per obligacions filials, segur que hi va participar.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
