Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (19) Igualtats
19. IGUALTATS
L'encerclaven. Així li feien venir més por. I van començar a increpar-la amb insults molt desafortunats. Ella no es va immutar gens. Un dels agressors va assenyalar-la i va proclamar als quatre vents que el nas, negre com tot el seu cos, era massa ample per ser normal. Excepte ella, els altres van estar-hi d'acord. De sobte un va aconseguir que es fixessin en les descolorides mans i van deixar volar tot de rialles ofensives. Un altre va comentar la singularitat del cabell i de seguida van arribar a la conclusió que aquella noia no era com ells motiu pel qual mereixia que la discriminessin. El més radical de tots va sentenciar que no formava part ni de l'espècie humana i que, per aquesta raó, els del seu poble havien acabat malvivint com a esclaus.
L’escalada d’insults va ser tan evident que sort n’hi va haver d’un detall salvador. Cansada de tantes discriminacions absurdes i estèrils, la noia va badallar obertament i els agressors, per aquelles raons de la naturalesa dels homes i de les dones que els fa copiar les accions dels altres, van començar a badallar de la manera amb què ho fa una única raça, la humana. Al final...
van deixar-la tranquil•la, sense voler confessar les seves conclusions.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
