Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (16) Estel fugaç
16. ESTEL FUGAÇ
- Un, dos, tres, pica paret! –va exclamar ben alt, perquè ho feia des de les esferes celestials-. Un, dos, tres, pica paret! – va tornar-hi l’estrella Polar.
La Rigel – de la constel•lació d’Orió-, l’Algol –de Perseu-, la Merak –que havia arribat a aquell trosset de pati celestial des de l’Óssa Major i la Mizar –també de l’Óssa Major- es van estar d’allò més quietes.
- Un, dos, tres, pica paret! –va continuar la Polar.
En girar-se, no va veure ni enlloc ni mai més la Mizar. Havia caigut a terra. Al planeta Terra, és clar.
Mesos després...
- Un, dos, tres, pica paret! –va exclamar ben alt, perquè ho feia des de les esferes celestials-. Un, dos, tres, pica paret! – va tornar-hi l’estrella Polar.
La Rigel – de la constel•lació d’Orió-, l’Algol –de Perseu-, la Merak –que havia arribat a aquell trosset de pati celestial des de l’Óssa Major i la Mizar –també de l’Óssa Major- es van estar d’allò més quietes.
- Un, dos, tres, pica paret! –va continuar la Polar.
En girar-se, no va veure ni enlloc ni mai més la Mizar. Havia caigut a terra. Al planeta Terra, és clar.
Mesos després...
va néixer la Bruna i la seva mare va trobar que tenia un somriure molt brillant.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
