Aquest passat diumenge, a la una del migdia, com a director general d’Administració Local i conjuntament amb l’alcalde i amic Esteve Perpinyà, vàrem inaugurar les obres d’ampliació i reforma de l’Ajuntament de Pardines. El projecte de reformar la casa de la vila, figurava com a objectiu de l’equip de govern des del 2003, i sobretot s’ha fet com una forma de compactar i millorar els serveis administratius, i també institucionals, però al mateix temps l’atenció sanitària i també la possibilitat de fer activitats culturals i lúdiques.... per tant, va més enllà que un “nou ajuntament”. ////seguiu////
D’un pressupost de 501 mil euros, el Departament de Governació ha finançat les obres d’ampliació del consistori amb 375 mil del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC). Amb les obres d’adequació de l’Ajuntament de Pardines, s’ha adaptat l’edifici a les necessitats d’un municipi com aquest, combinant les funcions com a seu municipal i institucional del govern municipal, així com espai polivalent i sala d’exposicions, a la planta baixa; espai d’administració i centre de salut i serveis socials al a primera; i de reunions i sala per tècnics municipals a la segona; sense deixar de parlar d’una excel·lent sala polivalent a la sala semisoterrani, que permet fer activitats sobretot de caire lúdic per tal d’evitar, segon el mateix alcalde “que no sempre els joves o veïns de Pardines hagin d’agafar el cotxe per desplaçar-se per gaudir de l’oci”. És un orgull poder demostrar com el nostre departament, i per tant, també opció política, esquerra, entén la cooperació amb el món local i l’equilibri territorial. Aquí no s’hi val un tant per habitant, com fa l’estat, sinó que és una cosmovisió diferent. Aquest diumenge vaig poder veure com assentien amb el cap, el mateix alcalde alcalde de Campelles, Manel Palau; el de Queralbs, Genís Coll; així com l’alcaldessa de Vallfogona de Ripollès i vicepresidenta del Consell Comarcal, la Carme Freixa.
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
