La
il·lusió és el principal motor de canvi, transformació i progrés de les
nacions. Els reptes col·lectius necessiten molts ingredients. Ens cal
intel·ligència, estratègia, preparació, complicitats, dedicació, treball,
idees, somnis, anhels… però sobretot ens cal il·lusió. Il·lusió compartida i
col·lectiva.
La
societat catalana d'avui viu la paradoxa d'un govern sense il·lusió ni
projecte, a l'hora que és capaç d'imaginar i expressar el desig sobre els
escenaris de futur més ambiciosos que mai hagi imaginat.
Malgrat
les evidents mancances polítiques i econòmiques que patim, som capaços
d'expressar una voluntat i una determinació sobre el nostre futur que reclama
un projecte amb prous denominadors comuns com per canalitzar aquest sentiment i
aquesta fam de demà.
Diumenge
passat, Artur Mas va obrir oficialment la precampanya de Convergència i ho va
amb l'encert de saber captar l'atenció d'aquells que viuen més enllà dels
cercles sempre reduïts de la militància i dels simpatitzants. El discurs
d'Artur Mas va saber connectar amb els sentiments més íntims i a l'hora més
compartits al si de la societat catalana. Va ser capaç d'oferir un projecte de
futur que és capaç d'emocionar, de crear il·lusió.
Enmig
d'un escena que alguns voldrien omplir només amb rèpliques i contrarèpliques,
Artur Mas va oferir un futur sense defugir els reptes més importants i més
difícils que el moment actual planteja a Catalunya.
Calia
posar paraules a una veritat sabuda i coneguda. Calia escoltar que la crisi no és
només financera, sinó que cal recuperar valors; calia escoltar que la pateix
mig món però que nosaltres en som especialment vulnerables sense autogovern;
calia escoltar que cal defugir la mediocritat i les connivències fosques i
contraposar-les amb la recerca del talent i de l'excel·lència; calia, en
definitiva, saber que algú està disposat a liderar un procés i un projecte de
país on cadascú ha de ser el millor en allò que faci. Sense excuses, sense
limitacions sectàries ni de carnet. Amb sentit d'estat i amb sentit de país.
Amb il·lusió.
La
força de la raó i la força de la il·lusió són la barreja perfecte i necessària
per un país -per al conjunt de la nació- que vol guanyar el futur malgrat un
present que s'entesta a dir que no hi ha sortida i que ja es fa el que es pot.
És
mentida. Podem fer més, podem fer molt més i ens cal explicar-ho ara per
demostrar-ho després. Amb la força de la il·lusió. La força d'una nació.
