Nova secció: Capelles, ermites i santuaris del Lluçanès
Des de la rella 247, hem començat a publicar una nova secció periòdica, mensual, elaborada per la Roser Reixach: "Capelles, ermites i santuaris del Lluçanès".
El primer capítol ha estat dedicat al santuari dels Munts, al municipi de Sant Agustí de Lluçanès.
A continuació us en reproduïm el text, que també podeu llegir aquí.
El primer capítol ha estat dedicat al santuari dels Munts, al municipi de Sant Agustí de Lluçanès.
A continuació us en reproduïm el text, que també podeu llegir aquí.
Els Munts
Considerada la patrona del Lluçanès, la Mare de Déu dels Munts continua tenint un pes específic a la nostra demarcació i s’ha convertit en tot un símbol de la identitat lluçanesa. El santuari, situat a 1.060 m d’alçada, pertany al municipi de Sant Agustí de Lluçanès però a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, i des d’allà és possible contemplar una esplèndida panoràmica del Pirineu i el Prepirineu. Podem albirar entre altres sistemes muntanyosos el Cadí i el Canigó, Montserrat, el Pedraforca, els Rasos de Peguera, la vall del Ter, la Plana de Vic, el Montseny... sense oblidar el Lluçanès que s’estén als seus peus.
Les primeres dades que hi fan referència són del 1.170, i l’actual església, que data del s. XVII, en substituí una de més antiga. Al seu interior destaca l’altar major, d’estil neoclàssic, on al centre hi ha la Mare de Déu i a la part superior Sant Joan Baptista. A banda i banda del cambril hi trobem dues escales que permeten als fidels pujar a besar la imatge. La talla de la Mare de Déu està datada aproximadament del s. XIII i, com tantes altres, s’explica que va ser trobada en una cova prop d’on ara hi ha el santuari. La construcció d’una carretera asfaltada des de l’Hostal del Vilar va millorar moltíssim el seu accés, ja que abans s’hi anava a peu seguint un camí pel mig de la muntanya.
Des de segles ha estat molt venerada i encara és un centre de devoció col·lectiva dels lluçanesos. Una mostra en són les nombroses edicions de goigs que se li han dedicat, i que encara es canten setmanalment en la missa que s’hi celebra els diumenges a part dels ex-vots que va rebre al llarg dels anys. També cal mencionar les processons que s’hi havia fet per tal de demanar pluja i que havien aplegat gent de tot el Lluçanès. Malgrat la prohibició de celebracions que suposessin alguna mostra de catalanitat, durant el franquisme s’hi continuaren fent els aplecs de Pasqua que arribaren a concentrar centenars de persones a l’esplanada del voltant. A la dècada dels setanta del segle passat, va ser el lloc escollit per a celebrar-hi esdeveniments cívics, polítics o culturals, a part dels religiosos El 1973 s’hi fundà la Coral del Lluçanès i quatre anys més tard, el 1977, s’hi va constituir l’Assemblea Democràtica del Lluçanès, nascuda de l’Assemblea de Catalunya, i que ja en aquells moments reclamava el reconeixement del Lluçanès com a comarca pròpia.
Ja molt més endavant, el 2001, fou el lloc escollit per a la constitució del Consorci del Lluçanès i el maig del 2003 s’hi signà l’Acord dels Munts, en el qual la majoria de llistes que es presentaven a les eleccions municipals aquell any, es comprometien a apostar pel reconeixement comarcal. A més des del 2000 s’hi celebra una trobada arxiprestal de totes les parròquies del Lluçanès el darrer diumenge de maig, i l’any passat, el 26 d’abril, el santuari va acollir la trobada de caramellaires també del mateix àmbit territorial.
Les primeres dades que hi fan referència són del 1.170, i l’actual església, que data del s. XVII, en substituí una de més antiga. Al seu interior destaca l’altar major, d’estil neoclàssic, on al centre hi ha la Mare de Déu i a la part superior Sant Joan Baptista. A banda i banda del cambril hi trobem dues escales que permeten als fidels pujar a besar la imatge. La talla de la Mare de Déu està datada aproximadament del s. XIII i, com tantes altres, s’explica que va ser trobada en una cova prop d’on ara hi ha el santuari. La construcció d’una carretera asfaltada des de l’Hostal del Vilar va millorar moltíssim el seu accés, ja que abans s’hi anava a peu seguint un camí pel mig de la muntanya.
Des de segles ha estat molt venerada i encara és un centre de devoció col·lectiva dels lluçanesos. Una mostra en són les nombroses edicions de goigs que se li han dedicat, i que encara es canten setmanalment en la missa que s’hi celebra els diumenges a part dels ex-vots que va rebre al llarg dels anys. També cal mencionar les processons que s’hi havia fet per tal de demanar pluja i que havien aplegat gent de tot el Lluçanès. Malgrat la prohibició de celebracions que suposessin alguna mostra de catalanitat, durant el franquisme s’hi continuaren fent els aplecs de Pasqua que arribaren a concentrar centenars de persones a l’esplanada del voltant. A la dècada dels setanta del segle passat, va ser el lloc escollit per a celebrar-hi esdeveniments cívics, polítics o culturals, a part dels religiosos El 1973 s’hi fundà la Coral del Lluçanès i quatre anys més tard, el 1977, s’hi va constituir l’Assemblea Democràtica del Lluçanès, nascuda de l’Assemblea de Catalunya, i que ja en aquells moments reclamava el reconeixement del Lluçanès com a comarca pròpia.
Ja molt més endavant, el 2001, fou el lloc escollit per a la constitució del Consorci del Lluçanès i el maig del 2003 s’hi signà l’Acord dels Munts, en el qual la majoria de llistes que es presentaven a les eleccions municipals aquell any, es comprometien a apostar pel reconeixement comarcal. A més des del 2000 s’hi celebra una trobada arxiprestal de totes les parròquies del Lluçanès el darrer diumenge de maig, i l’any passat, el 26 d’abril, el santuari va acollir la trobada de caramellaires també del mateix àmbit territorial.
