"La única manera d'invertir el procés de substitució"
------------------
Xammar i el bilingüisme
… Retorno adjunt a qui de dret pertoqui el prospecte de l'homenatge a
Xavier Regàs que acabo de rebre. El meu gest no vol tenir res
d'ofensiu per a ningú. Però és perfectament explicable. Jo parlo
correctament set llengües. N'escric amb relativa correcció cinc.
Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els
entenc. I quan dic que no els entenc, vostès ja m'entenen. Vull dir
que els entenc massa
En efecte. Impossible de complir amb la sentència de mort contra la
llengua catalana dictada ara fa 33 anys, el bilingüisme ha esdevingut
una de les armes predilectes dels enemics de Catalunya. Del que ara es
tracta és precisament d'això: fer de la nació catalana una "región"
bilingüe amb un "idioma oficial único". Dit d'altra faisó: fer dels
catalans un poble híbrid, mansoi i amant de la comoditat: llana i pell
d'anyell i veu (bilingüe) de cabrit. Davant d'una situació semblant el
meu refús és total, categòric, irreversible. Entre la llista dels
firmants de la convocatòria per a l'homenatge a Xavier Regàs, m'ha
semblat, per exemple, molt natural, de trobar-hi la signatura del
senyor Esteve Bassols, ninot altament representatiu del bilingüisme
oficial i grassament remunerat.
M'ha semblat en canvi, tristíssima, consternant, la desfilada, sota la
bandera, més aviat bruta, del bilingüisme, d'altres noms que a
Catalunya tenen, o haurien de tenir, un valor representatiu. O és que
potser a Catalunya ja no hi ha ningú que representi o vulgui
representar res d'estricament i exclusivament català?
(Carta, 1973)
Nois, ja fa 37 anys d'aquest escrit. Trobeu que és passat de moda? Que
fa mal als ulls? Que és massa "radical"? Que no té en compte la
"diversitat"? Que no fa servir un llenguatge "políticament correcte"?
Que no s'abaixa prou els pantalons? Que...
Gica
--------------------------------------------
