Mots com ara pasteres, SIDA, territoris ocupats, aiatol·làs, reaganisme, glasnost i, les més sorprenent, la Comunitat d’Estats Independents, haurien estat incomprensibles als anys 60... Les paraules clau van començar essent, en primer lloc, els drets de l’home, després, l’economia de mercat. El terrorisme ha substituït al comunisme com el mal suprem. Qui comprendria que, per nosaltres, capturar a un ambaixador americà no estaria tan malament després de tot si això pogués permetre a una xicota brasilera escapar als seus torturadors? –El Fons de l’aire és roig (film d'en Chris Marker) (...)
