Tolerància zero amb els hooligans 2.0
L'Ariadna Jové és en llibertat sota fiança de 500 euros i amb la prohibició de trepitjar Cisjordània. Ella vol tornar a Ramallah per seguir treballant com a cooperant. Caldrà veure què decideix finalment la justícia israeliana, que, de moment, ha reconegut que la detenció per part de l'exèrcit israelià de matinada al seu apartament va ser "inapropiada". Tot per un visat caducat. I per aquest motiu Jové ha estat titllada de "terrorista" i "pro-terrorista" per part de Rubèn Novoa [bloc], que ha enviat un missatge al Twitter del portaveu de l'exèrcit israelià alegrant-se de la detenció de la catalana (una detenció il·legal i "inapropiada" segons el tribunal israelià) i demanant-los que no la retornin i que se la quedin netejant el desert del Golan, que, per cert, és ple de mines explosives i recentment alguns infants hi han perdut la vida. O sigui, que Ariadna Jové és una "terrorista" que no mereix tornar a Catalunya i sí una condemna de treballs de neteja al Golan. Molt bé, senyor Novoa.
Fa només cinc anys, els tontos del poble o els destralers anaven al casino, es fotien un cigaló ben carregat i es deixaven anar a base de bé. Desbarraven, deien quatre bestieses i cap a casa. Tothom els coneixia. Ara, amb Internet i les xarxes socials, aquests hooligans campen pel ciberespai. Disposen d'artefactes perillosos a les seves mans. Molt útils per a la gent sensata i intel·ligent, però un autèntic perill en mans d'aquests personatges. Sobretot si els destralers 2.0 militen en un partit polític i exerceixen una certa voluntat d'exposició pública. I això té repercussió. Primer, perquè la catosfera ja no és cosa de quatre i no és obligatori que tots ens coneixem i, per tant, que tinguem detectats la quota de sonats que ens pertoca com a cibersocietat. Segon, perquè en la mesura que les xarxes participatives d'Internet juguen un paper destacat en la política, el periodisme i la societat d'avui cada bajanada d'un dels hooligans 2.0 que ens pertoca com a col·lectiu obté un ressò fins fa un temps inesperat.
Abans al tonto del poble se li reien les gràcies, i tots contents. Ara el tonto en qüestió (avui Novoa, demà qualsevol altre de qualsevol altre partit, organització, ideologia o procedència) és molt més molest i perillós. D'entrada, es gira contra la ideologia o organització que diu defensar. Després esquitxa amb insults i amenaces la bona gent que circula per aquests móns virtuals de Déu. I finalment genera un mal rotllo notable, que fa certs els pitjors pronòstics sobre la fi de l'oasi virtual al nostre país.
Davant d'això jo tinc el dret de dir prou. De defensar la tolerància zero amb aquests hooligans 2.0. Puc decidir si accepto l'insult i l'amenaça, no? Puc decidir si allò que supera la necessària confrontació d'idees, el debat, la discrepància, l'intercanvi intel·lectual, la disputa honesta, fins i tot algun estirabot o relliscada si després sabem reconduir-ho, és acceptable per a mi.
Aquest dilluns això d'aquest personatge ha estat objecte d'informacions en un parell de diaris digitals (1, 2 i 3) i m'ha sorprès que alguns internautes a qui respecto com José A. Donaire [bloc] o José Rodríguez [bloc], que, per cert, últimament té una fixació amb mi i no sé per què, s'hagin sorprès o escandalitzat del ressò d'aquest atemptat verbal protagonitzat pel tal Novoa. Si no els conegués diria que ho fan perquè, des d'una opció ideològica diferent i d'un partit contrincant, pretenen mantenir perversament a casa del veí els destralers 2.0. Però no és el cas, diria.
En canvi, m'ha semblat molt saludable el comentari que feia Toni Ibàñez [bloc], que ha situat Novoa al mateix nivell de Salvador Sostres entre els principals perjudicadors dels interessos electorals de CiU. Ibàñez, actuant en conseqüència, ha optat per eliminar el hooligan 2.0 dels seus contactes a Facebook i Twitter. Felicitats!
