"Em dic James, William James. I sóc sergent de l’Exèrcit dels Estats Units de Nord-amèrica, operant a l’Iraq. Tinc dona i un fill. I la meva professió és la d’artificier. Tasca que faig com a voluntari. Fins ara, he desactivat 850 artefactes explosius, i n’he sortit il·lès de l’atac dels franctiradors, i dels homes-bomba. M’agrada la guerra. M’agrada el combat. I allà hi estic de puta mare" (...)
"He arribat no fa pas gaire per substituir al company que feia la mateixa tasca, i que va morir a causa d’una bomba-trampa activada a distància a través d’un telèfon mòbil.
La meva primera acció fou d’antologia. Ens avisen, com de costum, de la presència d’un vehicle sospitós. Hi arriba la meva unitat, de seguit em poso el vestit protector i amb casc. I enfilo cap allà. El carrer és desert, alguns curiosos treuen el cap per les finestres sense estar-se’n d’amagar el somriure. Per despistar els franctiradors, llenço tot de bombes de fum.
Mentre camino, un cotxe a tota pastilla trenca el cordó de seguretat militar, i atès que no vol aturar-se, em planto al mig del carrer i amb la pistola apuntant al cap del conductor l’insto a fer marxa enrere, poc a poquet, i a volar-li el cap allà mateix. Són 60 segons ben tensos. Finalment, i després de trencar-li el parabrises i posar-li el pistolot al cap, l’home, tot suat, comença a anar cap enrere.
És tota una aventura, aquesta feina. Franctiradors. Bombes-parany. Emboscades. Guerra invisible en medi urbà, amb abundor de contrainsurgència. Jugant-hi la vida tothora. Amb morts pertot. I greus mutilacions. I és que la guerra és la conya, tu. La conya!
No ho sé, tu. M’agrada aquesta feina. Quan la meva unitat va acabar el període de presència en la zona –sempre ens anem rellevant-, i arribo a casa li vaig explicar al meu fill de pocs mesos: “Noi, quan ets menut, t’agraden moltes coses. Quan has crescut una mica, te n’agraden unes poques, només. I quan ets gran, com ara jo, només te’n fan el pes, un parell de coses o a tot estirar una, de sola. Al cap de poc, vaig tornar-hi a l’Iraq. A mi, què voleu que hi faci, m’agrada aquesta”.
Sergent William James
Film rodat a Jordània, amb l’autorització del Rei, que ens mostra, de forma ben viva i crua, la guerra dins d’una unitat d’elit de desactivació d’explosius. La directora no hi està ni a favor ni en contra, l’únic que fa és ensenyar-nos, de forma ben eficaç, com funciona, quins valors i mètodes la informen.
Extraordinària pel·lícula, enormement competent realitzadora.
. The Hurt Locker / En tierra hostil. Dir. Kathryn Bigelow. 131 minuts. USA. 2009.
