Sóc un home afortunat. Diumenge (31 gener 2010) vaig tenir l’honor de compartir cursa amb el bo i millor dels ciclistes maresmencs. Per una banda al costat de representants de la tropa llegendària de Bici Corriols (http://BiciCorriols.com ) . Concretament en aquesta cursa varen ser liderats pel sicilià Don Giovanni. Ell mateix, amb persona, va donar-me instruccions precises de com afrontar tan magne cursa (veure la foto que vaig fer-me amb el gran Giovanni, moments abans de la sortida, ja que a la sortida va volar i no el vaig veure més).
També hi havia en Manel i en Jordi (que no el vaig veure). D’altra
banda, el suport dels membres de la colla Riera Amunt (
http://rieramunt.blogspot.com/), que liderats pel Joan de Can Bellatriu
d’Argentona, varen protegir-me en la sortida, fet que els hi agraeixo,
ja que em va permetre estar en una posición cómoda dins de la cursa i
no haver de patir els taps a les baixades, habituals en aquestes curses
de centenars de ciclistes. A les pujades, tota mena d’artilugis de fibra
de carbono s’atrevien amb la meva Mondraker. Però a les baixades era
una altre cosa. La meva Mondraker i jo varem fer honor als nostres grans
mestres de BiciCorriols. Mai s’han hagut (ni s’hauran ) d’avergonyir de
nosaltres en una baixada! A nosaltres els 38 quilometrets amb els 1.300
de desnivell acumulat ens varen sentar molt bé. La botifarra me la vaig
menjar més freda que la que va menjar en Giovanni o en Joan Bellatriu,
segur, però boníssima. Un 10 pels xirribikers que monten aquesta cursa.
