A - No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració
B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat.
C– No et decideixes per mor de la teva inseguretat
Per fi t’has acabat de decidir, però només que t’insinuen una altre possibilitat, ja tornes a dubtar de la teva elecció. Un altre cop al punt de partida. Indecisió crònica, sempre dolorosa. Reveladora d’una inseguretat interior superior a la del comú dels mortals.
Vés a saber si...
- de petit et van assignar responsabilitats desproporcionades per l’edad.
- o et van investir de la funció de confident, o de conseller, que és també una forma de responsabilitat excessiva per a un infant.
- o, en l’altre extrem, els teus pares ho decidien tot per tu. Sense haver pres les decisions que t’havien de fer créixer, has quedat fixat en conductes infantils de dependència que t’aboquen a la indecisió com qui espera que algú determini per a ell. Potser encara ressonen les paraules paternes: “Ja decidiràs per tu sol quan siguis gran.”
Evidentment, tenies la sensació d’estar permanentment en situació de fer un mal pas, una mala elecció. I aquesta sensació t’ha quedat en un pòsit de dubte que arrossegues en la teva vida adulta; diàlegs interiors demanant-te constantment els pros i contres de tot. Cada elecció la sents com un greu compromís, de conseqüències definitives i transcentals.
Sempre has estat esperant que algú et confirmés que has escollit bé. Has crescut en la creença de la teva incompetència. T’has tornat depenent perquè et van confiscar l’autonomia. L’hauràs de recuperar si vols desempallegar-te del dubte angoixant. Has de recuperar el dret a decidir.
I pots recuperar-lo!
Com encetar el camí de l’autonomia?
1. D’entrada, has de prendre consciència d’aquesta dependència i les seves arrels.
2. En un segon moment, et cal identificar els teus desigs-motors (poden ser dos o tres, no més), les teves motivacions potents que t’empenyeran a fer eleccions amb menys esforços.
3. Cultiva l’autonomia amb petits actes quotidians. Planifica fer com a mínim un acte al dia sense dubtar, escollint a la primera. T’ajudarà el fet d’identificar-te amb un personatge real o imaginari; visiona’l. Un cop realitzat, no oblidis d’anotar les emocions que t’ha suscitat (ansietat, culpabilitat, temença de, orgull, cofoisme, excitació...)
Qualsevol viatge és bo
quan s’ha pres autònomament la decisió.
