LA NOVA LLATINOAMÈRICA: més de 2.000.000 de persones recuperen la vista.
Dos milions de persones que fa una dècada eren cegues o quasi no hi veien, que fa una dècada no tenien cap esperança, han recuperat la vista a través de l'anomenada "Operación Milagro" possible per la formació de milers de metges de pobres a les escoles de medicina cubanes i veneçolanes.
A més Veneçuela, Bolívia i Equador s'han sumat a Cuba com a països lliures d'analfabetisme. Fa una dècada els analfabets a Bolívia, per exemple, eren milions de persones. Fa una dècada Llatinoamèrica estava dominada pel neolliberalisme a través de governs afins a les seves teories.
Es parla sovint, en el nostre món impecable, dels dèficits democràtics dels països on mana Chávez o Morales, i es parla poc, molt poc, dels avanços que s'hi han fet des del punt de vista social. S'hi ha produït un fenomen profundament democràtic, que és l'entrada massiva dels pobres com objecte de la política: pobres que fa uns anys no se sentien reconeguts pels sistemes polítics, ara s'identifiquen amb uns líders i uns projectes: la història els reconeix per primer cop com a destinataris de la justícia i la dignitat humana.
(SEGUEIX)
A més Veneçuela, Bolívia i Equador s'han sumat a Cuba com a països lliures d'analfabetisme. Fa una dècada els analfabets a Bolívia, per exemple, eren milions de persones. Fa una dècada Llatinoamèrica estava dominada pel neolliberalisme a través de governs afins a les seves teories.
Es parla sovint, en el nostre món impecable, dels dèficits democràtics dels països on mana Chávez o Morales, i es parla poc, molt poc, dels avanços que s'hi han fet des del punt de vista social. S'hi ha produït un fenomen profundament democràtic, que és l'entrada massiva dels pobres com objecte de la política: pobres que fa uns anys no se sentien reconeguts pels sistemes polítics, ara s'identifiquen amb uns líders i uns projectes: la història els reconeix per primer cop com a destinataris de la justícia i la dignitat humana.
(SEGUEIX)
Ja sé que les afirmacions fetes fins ara en aquest apunt poden provocar reaccions airades dels puristes de la democràcia del primer món. De persones que tenim el dret a la sanitat garantit, l'educació per als nostres fills garantida i la possibilitat d'operar-nos de miòpia voluntàriament, només per evitar-nos les molestes ulleres. El problema no és tant que critiquem el cabdillisme de Chavez o el seu tarannà autoritari, el problema és que sovint orientem la crítica als aspectes formals i construïm una crítica totalitzadora i tracem la ratlla entre bons (demòcrates) i dolents. Però si hem de parlar de democràcia potser que ens fixem, per exemple, en els nivells democràtics del passat règim veneçolà de l'inefable "socialista" Carlos Andrés Pérez que oblidava les majories empobrides i sense drets. Hi ha un concepte més profund de democràcia que és la democràcia social. Per què vull votar entre alternatives cap de les quals reconeixerà les meves primeres necessitats?, es podien preguntar les masses pobres de Brasil o Boívia fa uns anys. O les masses obreres catalanes de principis del segle XX que abraçaren l'anarquisme com a alternativa.
Emir Sader, secretari general de Clacso, escriu a la revista alternativa Sin Permiso, que si hem de valorar els resultats dels moviments altermundialistes ho hem de fer a partir dels resultats que han obtingut algunes polítiques inspirades en les idees que propugnen. Llatinoamèrica és avui el laboratori mundial on s'apliquen receptes inspirades en els defensors del lema "Un altre món és possible". En són exemples el fracàs del Tractat del Lliure Comerç, inspirat en principis lliberals, la creació del MercoSur, que potencia intercanvis privilegiats entre països d'una mateixa regió, o el foment de polítiques de comerç just que no deixen que el mercat fixi els preus (sempre injustos per a una part).
Una anàlisi i una estratègia acurades ens han de dur a definir el determinant "altre" ( del lema "Un altre món és possible") a partir de realitzacions polítiques existents. Perquè si no definim quin altre món, ens quedarem amb el que tenim.
Llatinoamèrica és avui un escenari on mirar.
Emir Sader, secretari general de Clacso, escriu a la revista alternativa Sin Permiso, que si hem de valorar els resultats dels moviments altermundialistes ho hem de fer a partir dels resultats que han obtingut algunes polítiques inspirades en les idees que propugnen. Llatinoamèrica és avui el laboratori mundial on s'apliquen receptes inspirades en els defensors del lema "Un altre món és possible". En són exemples el fracàs del Tractat del Lliure Comerç, inspirat en principis lliberals, la creació del MercoSur, que potencia intercanvis privilegiats entre països d'una mateixa regió, o el foment de polítiques de comerç just que no deixen que el mercat fixi els preus (sempre injustos per a una part).
Una anàlisi i una estratègia acurades ens han de dur a definir el determinant "altre" ( del lema "Un altre món és possible") a partir de realitzacions polítiques existents. Perquè si no definim quin altre món, ens quedarem amb el que tenim.
Llatinoamèrica és avui un escenari on mirar.
