Xavier Carbonell a Lalibela
Lalibela és un buit ple de fosca que deixa en la mirada la forma del temps /
Carregat de miratges Olivier mou l'excavadora més enllà de la fosca /
Mou l'hèlice de les màquines més enllà de la fosca /
Les màquines plenes de números que trepitgen els senyals de la fosca /
Xavier vol sebre les maneres de rompre les roques del temps /
Mentrestant Olivier cerca en el futur les roses amagades en la roca /
I llegeix les instruccions de Xavier, que s'amaga entre la multitud /
Talment el darrer habitant d'Etiòpia que sap d'on surten les clarors de Lalibela /
La claror que llenega sobre la vall d'Awaix /
La claror que besa els carrers d'Addis-Ababa /
La claror que no pot alenar sense la fosca de totes les respiracions /
I surten de tots els indrets de la terra vestits de sentinelles els grans capitans de les muntanyes carregats de suor mineral i d'efígies de déus agonitzants /
Sigma de les figuracions i de la lluita /
Sigma d'Andrés amb el gran bufador de les hores /
Sigma de Josetxo amb totes les eines que cerquen la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca /
Sigma de José Miguel que carrega les formes obscures de l'adversitat com si fossin camins de coneixement /
Sigma de Rodrigo que crida des dels cims fins a les fronteres de la Revolució Industrial /
I aleshores Lalibela és el Port d'Àfrica on els estibadors omplen de roques immenses els vaixells de la Història /
Totes les formes que viatgen més enllà de la ciència i del desig i de la bellesa i de totes les tecnologies /
Vaixells carregats de roques i de llibertat tancada en gàbies que hauran d'explotar com estrelles desconegudes /
Els grans saxòfons del metall invisible que interpreten la llibertat dels estibadors i dels captaires /
I des de les altes roques de la serenitat i del valor sentim les sirenes de metall i de corda /
La melancolia del violoncel vacil·lant /
Les sirenes dels saxòfons que foraden l'espai i cerquen les esperances sorgides de la necessitat /
Les esperances del lliri de pedra trobat en les grans excavacions del pensament /
Lalibela del color de la fosca buida /
Un viatge cap al segle XXI en un gran vaixell on cada xemeneia és un saxòfon /
Un viatge fins al moll d'una ciutat immensa que encara hem d'edificar /
El viatge de recerca d'una ruta entre metalls i roques i diccionaris i fibra òptica /
Com si haguéssim de descarregar tota la Història en el moll d'una immensa ciutat /
La música que encara no coneix ningú /
La mà d'Olivier dolçament acaricia una rosa /
Una rosa de Lalibela/
Una rosa de Lalibela /
Una rosa del món /
Una rosa incandescent de coratge i de ràbia /
Una rosa //////////////
Lalibela, de Xavier Carbonell
Quartet Sigma Project
Director: Olivier Cuendet
Orquestra Simfònica de Balears
Concert 7
Carregat de miratges Olivier mou l'excavadora més enllà de la fosca /
Mou l'hèlice de les màquines més enllà de la fosca /
Les màquines plenes de números que trepitgen els senyals de la fosca /
Xavier vol sebre les maneres de rompre les roques del temps /
Mentrestant Olivier cerca en el futur les roses amagades en la roca /
I llegeix les instruccions de Xavier, que s'amaga entre la multitud /
Talment el darrer habitant d'Etiòpia que sap d'on surten les clarors de Lalibela /
La claror que llenega sobre la vall d'Awaix /
La claror que besa els carrers d'Addis-Ababa /
La claror que no pot alenar sense la fosca de totes les respiracions /
I surten de tots els indrets de la terra vestits de sentinelles els grans capitans de les muntanyes carregats de suor mineral i d'efígies de déus agonitzants /
Sigma de les figuracions i de la lluita /
Sigma d'Andrés amb el gran bufador de les hores /
Sigma de Josetxo amb totes les eines que cerquen la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca, la claror dins de la fosca /
Sigma de José Miguel que carrega les formes obscures de l'adversitat com si fossin camins de coneixement /
Sigma de Rodrigo que crida des dels cims fins a les fronteres de la Revolució Industrial /
I aleshores Lalibela és el Port d'Àfrica on els estibadors omplen de roques immenses els vaixells de la Història /
Totes les formes que viatgen més enllà de la ciència i del desig i de la bellesa i de totes les tecnologies /
Vaixells carregats de roques i de llibertat tancada en gàbies que hauran d'explotar com estrelles desconegudes /
Els grans saxòfons del metall invisible que interpreten la llibertat dels estibadors i dels captaires /
I des de les altes roques de la serenitat i del valor sentim les sirenes de metall i de corda /
La melancolia del violoncel vacil·lant /
Les sirenes dels saxòfons que foraden l'espai i cerquen les esperances sorgides de la necessitat /
Les esperances del lliri de pedra trobat en les grans excavacions del pensament /
Lalibela del color de la fosca buida /
Un viatge cap al segle XXI en un gran vaixell on cada xemeneia és un saxòfon /
Un viatge fins al moll d'una ciutat immensa que encara hem d'edificar /
El viatge de recerca d'una ruta entre metalls i roques i diccionaris i fibra òptica /
Com si haguéssim de descarregar tota la Història en el moll d'una immensa ciutat /
La música que encara no coneix ningú /
La mà d'Olivier dolçament acaricia una rosa /
Una rosa de Lalibela/
Una rosa de Lalibela /
Una rosa del món /
Una rosa incandescent de coratge i de ràbia /
Una rosa //////////////
Lalibela, de Xavier Carbonell
Quartet Sigma Project
Director: Olivier Cuendet
Orquestra Simfònica de Balears
Concert 7
