Vaig assistir dimecres al vespre a la inauguració del Festival Docs Barcelona, al cinema Verdi i vaig tenir la sort de poder veure un documental sensacional: "Pecados de mi padre", de l'argentí Nicolás Entel (foto). El doble i llarg aplaudiment del públic, adreçat sobretot al principal protagonista del film, que era a la sala, Sebastián Marroquín, demostra que no vaig ser l'únic a qui aquest documental va trasbalsar profundament. Marroquín és el fill de Pablo Escobar, el cap del narcotràfic colombià que va causar centenars de morts als anys 80 i principis dels 90 a aquell país sudamericà. (N'hi ha més)
En el documental, narrat en primera persona, Marroquín explica com era la seva vida de luxes i perills quan era un nen, i com l'ha refet de jove a l'Argentina, intentant reconvertir l'odi acumulat d'aquella època en gestos generosos de perdó i reconciliació amb els fills dels polítics assassinats per son pare. És un llargmetratge, però no es fa llarg, perquè té molt de ritme, passen moltes coses, i sobretot, està fet amb una gran sensibilitat i un magnífic "saber estar" de les càmeres, sempre en un segon pla. Per exemple, hi ha un moment àlgid, que és el retrobament de Sebastián amb els quatre fills del polític liberal assassinat pels sicaris d'Escobar quan era a punt de ser president de Colòmbia, i que és una trobada d'una gran tensió, i el director, amb la col·locació de les càmeres, aposta un posicionament respectuòs i gens intrusiu que havia de ser realment difícil de mantenir. A més, recupera molts documents visuals i sonors de l'època, inèdits la majoria, per conformar un film bellíssim i amb un missatge molt intens. Ahir en la inauguració i aquest matí en la primera sessió del Pitching Forum del Festival, vaig poder tastar tota la força d'aquest gènere cinematogràfic (i molt televisiu) que és el documental. El meu primer Pitching Forum, encara que sigui com a espectador de la FIla Zero, també és un fet destacat, que un altre dia espero tenir temps d'explicar amb detall.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
