L'amor, les dones i la vida (IV)
Feia temps que no deixava caure per ací un post nocturn. I avui, sense poder-ho evitar, torne a refugiar-me en Benedetti, tot pensant en la darrera estrofa de Vaya uno a saber, una altra de les genialitats del poeta uruguaià. Un fragment que vaig emprar com a cita d'un poema que vaig dedicar a la meua sort particular. I és que sí, és de nit, al paquet de Lucky Strike ja no queda cap cigarro i no puc -ni vull- llevar-me a una persona del cap...
y todo eso por qué
sencillamente porque
en la primera línea
pensé en vos
amiga
