Amb un company de professió, comentàvem ahir les possibilitats d’ una candidatura de Reagrupament en les properes eleccions. Vam coincidir que després del comentari del President de la Generalitat, sempre tant prudent i enigmàtic, tot i l'estúpid enrenou dels darrers dies semblava que es mantenien les expectatives creades. Els darrers sondejos d’ opinió confirmen que un 21% del cens electoral, més o menys un milió de vots, són potencials votants d'opcions independentistes. Si restem els fidels a ERC i la part que correspon a CIU i a les altres opcions, sobre el paper els números sortirien, sempre que s’ aconseguís fer sortir de la pràctica abstencionista aquesta part de l’ electorat. Només la dispersió electoral, la sopa de lletres sobiranistes o la repetició de lluites internes ho afebliria. L’ incògnita continua essent quin efecte produiria la possible entrada de Jan Laporta. Es aquesta una dada que segons els estudis d’ opinió es cabdal. Les possibilitats sembla que augmentarien molt i fins i tot hi ha qui s’atreveix, potser massa agosaradament, a pronosticar un moviment en el mapa electoral català. La popularitat del actual President del Barça símbol d´un catalanisme desacomplexat, triomfador, modern i clarament independentista esgarraparia vots a totes bandes. També entre els elector joves i el vot metropolità per l’ elevat percentatge de coneixement del candidat, que sumaria a la capacitat d’ atracció entre el vot sobiranista emprenyat amb ERC i CIU. Una llista Laporta, amb l’ ajuda de Reagrupament i altres grups, sembla que preocupa a les actuals forces parlamentàries, més si aconseguís trobar un discurs programàtic concret que donés més credibilitat al projecte manifestant la voluntat de constituir un govern patriòtic alternatiu a l’ actual. (Article publicat avui al Diari El PUNT).
