El futur ja no és el que era
"El futur ja no és el que era" això deia una pintada en una paret de Roma. O així m'ho explica l'Ada. Coincidim que té un regust situacionista però aquest cant esperançador al que ha de venir no ens lliga gaire amb el discurs dels Debord, Vaneigem i companyia. Ells més aviat dirien allò de " viu el present, aboleix el passat, no hi ha futur". Més enllà de frases enginyoses a l'estil Atureu el món, que baixo! és cert que nosaltres no podem consolar-nos amb l'esperança d'un futur proper i pròsper. Decadència que ens corseques sense pauses ni contemplacions. L'únic consol potser és aquesta atemporalitat del futur, aquest devenir que mai no arriba però que sempre espera... Avui és Sant Blai. Una cançó de regal.
