Confesso que el primer cop que vaig veure la Nausicaa Bonin actuant, a la tele, no em va agradar. El seu paper de Sandra Benjumea a El cor de la ciutat, tant freda i calculadora, sempre gallejant per l'escola -era al principi de la sèrie, no sé si després el personatge va evolucionar cap a una actitud més positiva-, em predisposava en contra d'ella. Però reconec que m'equivocava, que des de llavors aquesta noia ha demostrat damunt dels escenaris que té fusta d'actriu. I ara també a la pantalla gran. Ahir va rebre el Gaudí a la millor actriu pel seu paper a "Tres dies amb la família", de Mar Coll, pel·lícula que no he tingut encara la sort de veure. A la cerimònia, la Nausicaa va sortir a rebre l'estatueta, eufòrica i nerviosa, i va llegir un paper escrit prèviament, que deia algunes coses òbvies i d'altres no tant, sota la mirada un xic massa seriosa d'en Roger Coma i la Irene Montalà, que acabaven d'anunciar el premi. Em sembla que aquesta actriu, de només 24 anys, però ja amb una dotzena d'obres de teatre i pel·lícules al seu currículum, és un signe prometedor del futur del cinema català. I al damunt, quins ulls més inquietants que té la Nausicaa!
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.