[BRAMS a Molins de Rei] És inútil!
Dissabte vam tocar a Molins de Rei.
És un drama per a una persona que representa que té per ofici convertir sentiments, sensacions, emocions, etc. en paraules, trobar-se en la impotència de no poder explicar, en tota la plenitud, el moment que vaig viure al pavelló de Molins.
Qualsevol descripció que se m'acud és clarament insuficient. De cop sé amb que comparar-ho, però només pot ser amb el concert de fa un mes a Palma, o amb algun altre concert de Brams.
Foto: Àlex Carmona
És un drama per a una persona que representa que té per ofici convertir sentiments, sensacions, emocions, etc. en paraules, trobar-se en la impotència de no poder explicar, en tota la plenitud, el moment que vaig viure al pavelló de Molins.
Qualsevol descripció que se m'acud és clarament insuficient. De cop sé amb que comparar-ho, però només pot ser amb el concert de fa un mes a Palma, o amb algun altre concert de Brams.
Foto: Àlex Carmona
És inútil.
Si us dic que canvio de lloc, que canvio de món, que s'atura el temps, que res no cansa, que visc les dues hores del concert fotograma a fotograma, que el cos em du, que tinc permanentment tres o quatre línies de pensament paral·leles, que no fa fred, que no fa calor, que no sento les coses que se senten, que en sento d'altres, que és com un immens remolí que fa perdre totes les nocions, que tanmateix sóc conscient de tot, que no m'importa res...
Res. No me'n surto!
Gràcies a tots i a totes per permetre'm ser l'ésser més feliç.
Disculpes per no tenir l'habilitat d'explicar-vos-ho amb detall. M'agradaria tant!
