El exhibidors protesten contra la Llei del Cine, recentment aprovada pel Govern, actualment en tramitació al Parlament i que té com un dels seus principals objectius que la meitat de les pel·lícules que s’exhibeixen a Catalunya estiguin doblades o subtitulades en català. Però aquest no és l’únic. El suport a la indústria cultural catalana és l’altre gran argument que justifica aquesta llei.
I és que la Llei del cinema s’ha concebut, precisament, per acabar amb la injustícia que suposa, després de 35 anys de democràcia, no poder veure cinema en català a Catalunya més enllà d’una quota ínfima i ignominiosa del 3 per cent, i obtenir una paritat lingüística real. Així mateix, entenent el cinema com un producte cultural, la nova legislació suposa una clara aposta per la versió original a la vegada que ajuda a normalitzar l’ús del català en aquest àmbit. I, no ho oblidem, la nova llei garanteix els drets dels catalanoparlants a escollir en quin idioma volen veure cinema.
En relació als suposats perjudicis econòmics que provocarà la nova llei, destaco un estudi de la Universitat Pompeu Fabra que arriba a la conclusió que la nova llei pot generar un seguit d’oportunitats i potencialitats que ajudin a normalitzar l’ús de la llengua, que reportin als empresaris una sèrie de guanys amb els què no hi comptaven o malfiaven, i que tot plegat acabi reforçant el sector.
Sempre he defensat i defensaré el diàleg, la negociació i l’ús de la paraula per arribar a acords, i per això considero que hem de cuidar i ajudar els empresaris del cinema a que els canvis que introdueix la nova legislació esdevinguin realment una oportunitat de creixement pel sector. En aquest context, l’administració catalana ha de vetllar perquè aquest pas es doni amb totes les garanties, de la mateixa manera que ha d’assegurar el correcte desplegament de la nova legislació.
Mentrestant, preparem-nos a gaudir de la nit del cinema català. Els Premis Gaudí, com deia, són mostra de bona salut.
