Malgrat que la historia dels exercits i la gent d’armes a Vilafranca es molt més reculada, no és fins a 1724 que no comença a construir-se l’edifici de la caserna (plça. del Penedès), que es mantindrà en peu fins a la segona meitat del segle XX.
El primer regiment estable serà el de Reials Guàrdies Valons procedent de França, d'Irlanda i de Flandès.
L’any 1725 hi havia el Regiment de Infanteria Italiana de Messina procedent de Itàlia. L’any 1726 el Regiment de Dragons de Sagunt. L’any 1731, el Reial Regiment de cavalleria de la Reina que vingué de França.
Entre 1731 i 1740 hi hagué de nou els Reials Guàrdies Valons amb soldats que venien d'Hongria, de Bohèmia i de França.
L’any 1746 va venir d’Itàlia el Regiment de Cavalleria de Milà.
Amb tant anar i venir dels soldats la prostitució esdevingué un negoci. A parer d’alguns avis, és molt possible, que les tres cases de “barrets” -també dites cases de senyoretes- que hi havia darrera la caserna fins els anys 30 del segle passat (carrer del Parlament), s’haguessin inaugurat el segle XVIII quan van començar a arribar els soldats.
Quan en temps de la 2a. República es va transformar la caserna en escoles i biblioteca, les pobres noies i les seves mestresses van haver de marxar del seu emplaçament habitual i instal·lar-se al final del carrer de Sant Fèlix, forçades per l’autoritat competent amb l’excusa de l’exemple que donaven a la mainada i la visió que aquesta tenia des de les finestres de l’escola.
Malgrat el desplaçament forçat i les despeses de la nova ubicació, sembla que no van incrementar els preus dels seus serveis: deu rals.
