ESTRENANT REINES. CARRETERA. 23.01.2010
Per Adrià Triquell
Fa una setmana que tinc la meva nova reina al traster. Ella, elegant i amb aquella actitud una mica altiva de la que se sap la més jove i cobdiciada de l'harem, espera pacientment a que tingui temps d’ estrenar-la. Dissabte serà el dia escollit. El que havia de ser una trobada de tres corriolaires per estirar les cames, es converteix en una petita sortida (d'asfaltaires?) multitudinària. Aquí ningú vol perdre comba!
Posats a fer el salt a les bicis de muntanya, ho fem ben fet i també posem les banyes a l’hora i al lloc, i en lloc del tradicional quarts de vuit a la pl.Fivaller, quedem a les vuit a la plaça Granollers. Ens anem trobant i inspeccionant mútuament a totes les reines. No sóc l’ únic que va d'estrena, en Gio també perdrà la virginitat amb una reineta pràcticament igual a la meva.
En Jordi proposa fer “els Cinc Ports del Maresme”, -ja hi som, penso-, en aquesta colla ho fem tot igual. No hi ha seny ni mesura. La pujada a Òrrius la fem a un ritme relativament tranquil. Em falta familiaritat amb la meva nova amant, però les sensacions són bones, sembla que ens agradem. Un cop a dalt del coll, en plan “maricón el último” no s’espera a ningú i fem la baixada cap a la Roca, on finalment ens retrobarem tot el grup. Sense temps per pensar massa en el meu primer acte d’amor, enfilem cap a Parpers. Pugem, baixem i apa, que falta gent cap al Collet, pugem, baixem, fem cap a Llinars i anirem com uns autèntics posseïts pel voral de la C-35 fins a la rotonda que ens té que dur a Vallgorguina. En aquest tram ple de cotxes i camions trobo a faltar els meus corriols amb olor de fusta humida.
Sortosament el tram fins a Vallgorguina el farem de manera més pausada, on pararem al casal a fer uns entrepans, per cert, boníssims. Apa, xerrem baratu una estona, solucionem quatre coses del món, i amb l’entrepà encara a la panxa a fer el quart port. Per experiències anteriors, recordo que Collsacreu se’m dóna bé, doncs si, anem tirant a bon ritme fins que els veterans (perdó, volia dir experts) de la colla de repent fan una apretada, òstics, què passa? És que ja estem arribant al coll! m’ ha passat molt ràpid, i aquí si no estàs al loro se t’escapen. No s’hi val a badar!
Baixada fins a Arenys de Munt i finalment el cinquè, el Coll del Pollastre, amb plat gran! Apa!. Aquí l’estratègia d’alguns es veu més que evident, la penya és coneix perfectament la carretera i sap on té que apretar per deixar als companys, lleig! lleig!. Finalment Llavaneres i Mataró.
En Jordi proposa fer “els Cinc Ports del Maresme”, -ja hi som, penso-, en aquesta colla ho fem tot igual. No hi ha seny ni mesura. La pujada a Òrrius la fem a un ritme relativament tranquil. Em falta familiaritat amb la meva nova amant, però les sensacions són bones, sembla que ens agradem. Un cop a dalt del coll, en plan “maricón el último” no s’espera a ningú i fem la baixada cap a la Roca, on finalment ens retrobarem tot el grup. Sense temps per pensar massa en el meu primer acte d’amor, enfilem cap a Parpers. Pugem, baixem i apa, que falta gent cap al Collet, pugem, baixem, fem cap a Llinars i anirem com uns autèntics posseïts pel voral de la C-35 fins a la rotonda que ens té que dur a Vallgorguina. En aquest tram ple de cotxes i camions trobo a faltar els meus corriols amb olor de fusta humida.
Sortosament el tram fins a Vallgorguina el farem de manera més pausada, on pararem al casal a fer uns entrepans, per cert, boníssims. Apa, xerrem baratu una estona, solucionem quatre coses del món, i amb l’entrepà encara a la panxa a fer el quart port. Per experiències anteriors, recordo que Collsacreu se’m dóna bé, doncs si, anem tirant a bon ritme fins que els veterans (perdó, volia dir experts) de la colla de repent fan una apretada, òstics, què passa? És que ja estem arribant al coll! m’ ha passat molt ràpid, i aquí si no estàs al loro se t’escapen. No s’hi val a badar!
Baixada fins a Arenys de Munt i finalment el cinquè, el Coll del Pollastre, amb plat gran! Apa!. Aquí l’estratègia d’alguns es veu més que evident, la penya és coneix perfectament la carretera i sap on té que apretar per deixar als companys, lleig! lleig!. Finalment Llavaneres i Mataró.
Ha estat bé, bona estrena.
Adrià Triquell
Les fotos d'en Giovanni: cliqueu aquí.
