Què celebren?
Avui, hem pogut veure l'alcalde d'Ascó convertit en figura, als peus de l'estat i de la indústria nuclear, i amb el suport d'un grapat de polítics de CiU, orgullosos, traient pit i desafiant el món. Felip Puig, capitost de la banda convergent, ha donat el seu suport moral al figura i ha declarat que ell, en el cas d'Ascó, si hagués estat l'alcalde, potser hauria fet el mateix. Tot torna a lloc, i els nucleòcrates de CiU es posen a "puestu".
En la jornada, als alcaldes i regidors que han acompanyat el figura d'Ascó, es notava alegria. De què reien? Què celebraven? Estaven orgullosos de defensar els interessos de la indústria nuclear front als del poble. Es mostraven satisfets d'haver-se convertit en quelcom important, al preu que sigui. Havien estat triats com a conillets d'índies a canvi de la fama i del cobrament de la xavalla que donaran les elèctriques i l'estat.
En la jornada, als alcaldes i regidors que han acompanyat el figura d'Ascó, es notava alegria. De què reien? Què celebraven? Estaven orgullosos de defensar els interessos de la indústria nuclear front als del poble. Es mostraven satisfets d'haver-se convertit en quelcom important, al preu que sigui. Havien estat triats com a conillets d'índies a canvi de la fama i del cobrament de la xavalla que donaran les elèctriques i l'estat.
(Segueix)
Fa uns dies, a rel dels fets ocorreguts a Vic a partir del tema de
l'empadronament de nouvinguts, un altre estol de càrrecs de CiU,
acompanyaven l'alcalde i el seu equip, i aplaudien i reien i treien pit
-entre ells, ben rialler i satisfet, l'alcalde del meu poble-. De què
reien? Què celebraven? Celebraven com han utilitzat els nouvinguts per
fer propaganda, per mostrar la poteta de la desigualtat. Reien de com
la política municipal pot esdevenir cruel i injusta, i pensaven com els
agradaria de fer aquest acte de desafiament al poble de cadascun.
Estaven ben satisfets d'haver parafrasejat el feixista Anglada, com si
li haguessin tret els arguments tot assumint-los com a propis.
Somniaven desperts i sentien el plaer de creure's els més catalans, els
més purs davant de tanta barreja.
Mentre al voltant del tema d'Ascó han parlat i han remarcat la importància de l'autonomia municipal, en el tema de Vic han acatat la manca d'aquesta autonomia. Mentre a Ascó parlen dels drets i els interessos del poble i no han negat mai l'empadronament a qui els convé per seguir manant, a Vic estableixen les bases i la línia divisòria entre bons i dolents, deixant clar que els nouvinguts pobres són els dolents en potència.
I enmig de tant despropòsit, comencen a dir-se coses i a circular rumors sobre el paper del Mas o del Montilla. Sobre la responsabilitat de l'actual president catalunyès i abans ministre espanyol en tot l'afer del cementiri nuclear. I en un tema i en l'altre, el debat de fons, el model de país i de democràcia, la gestió dels recursos, econòmics o energètics, no surt ni es planteja enlloc. Ni al Parlament autonòmic ni a l'Estat ni als ajuntaments ni a la societat. Només el joc d'interessos que fa de les persones i els territoris monedes de canvi per als afers del poder. Uns interessos i uns afers que fan canviar de jaqueta qualsevol figura que s'acosti on es remenen les cireres.
Imatge: web El 9 Nou-Jordi Puig
Mentre al voltant del tema d'Ascó han parlat i han remarcat la importància de l'autonomia municipal, en el tema de Vic han acatat la manca d'aquesta autonomia. Mentre a Ascó parlen dels drets i els interessos del poble i no han negat mai l'empadronament a qui els convé per seguir manant, a Vic estableixen les bases i la línia divisòria entre bons i dolents, deixant clar que els nouvinguts pobres són els dolents en potència.
I enmig de tant despropòsit, comencen a dir-se coses i a circular rumors sobre el paper del Mas o del Montilla. Sobre la responsabilitat de l'actual president catalunyès i abans ministre espanyol en tot l'afer del cementiri nuclear. I en un tema i en l'altre, el debat de fons, el model de país i de democràcia, la gestió dels recursos, econòmics o energètics, no surt ni es planteja enlloc. Ni al Parlament autonòmic ni a l'Estat ni als ajuntaments ni a la societat. Només el joc d'interessos que fa de les persones i els territoris monedes de canvi per als afers del poder. Uns interessos i uns afers que fan canviar de jaqueta qualsevol figura que s'acosti on es remenen les cireres.
Imatge: web El 9 Nou-Jordi Puig
