ASCÓ ENS REPTA
Ascó ens repta. I hem d'entomar el repte. Proliferen les veus que ens titllen d'insolidaris als qui ens oposem al cementiri nuclear, proliferen els superbs que ens miren per damunt de les espatlles i ens diuen allò de: "sigueu realistes, en algun lloc hem de dipositar els residus" Proliferen els qui defensen la inevitabilitat de l'energia nuclear i apel·len als nivells de consum energètic actuals. Proliferen els conservadors.
No. No podem acceptar res com a inevitable ni hem de posar les coses fàcils en aquest àmbit. No pas per fonamentalisme ecologista ni per conservacionisme il·lús, sinó per quelcom que va molt, molt més enllà: El repte de començar a plantejar amb força, consciència sòlida i rigor un canvi del model de civilització. No és poca cosa, és un canvi de magnitud titànica. Però cap lluita contrària a l'energia nuclear o a les energies fòssils té sentit si no és en el marc d'una proposta de canvi de vida, de la manera com vivim, com consumim, com viatgem. Avui, la veritable revolució és la que ha de portar una nova civiització que canviï el paradigma productiu, que situï l'economia al servei de les necessitats REALS de les persones, que acabi amb el desori i el malbaratament associat d'un sistema que té la seva supervivència en el fet de produir més i més, i , per tant, de conquerir per al consum irracional cada cop més masses de la població mundial. No només és insostenible sinó que no té sentit.
Per tant, dir no al cementiri no ha de ser només un fet puntual sinó una lluita més per acabar amb un model que posa tots els éssers humans al servei de la producció infinita de béns i que consumeix unes quantitats d'energia brutals: no pas per assegurar la supervivència de totes les persones (que no ho està) sinó per sobreviure Ell mateix.
Ascó ens planteja un repte immens.
No. No podem acceptar res com a inevitable ni hem de posar les coses fàcils en aquest àmbit. No pas per fonamentalisme ecologista ni per conservacionisme il·lús, sinó per quelcom que va molt, molt més enllà: El repte de començar a plantejar amb força, consciència sòlida i rigor un canvi del model de civilització. No és poca cosa, és un canvi de magnitud titànica. Però cap lluita contrària a l'energia nuclear o a les energies fòssils té sentit si no és en el marc d'una proposta de canvi de vida, de la manera com vivim, com consumim, com viatgem. Avui, la veritable revolució és la que ha de portar una nova civiització que canviï el paradigma productiu, que situï l'economia al servei de les necessitats REALS de les persones, que acabi amb el desori i el malbaratament associat d'un sistema que té la seva supervivència en el fet de produir més i més, i , per tant, de conquerir per al consum irracional cada cop més masses de la població mundial. No només és insostenible sinó que no té sentit.
Per tant, dir no al cementiri no ha de ser només un fet puntual sinó una lluita més per acabar amb un model que posa tots els éssers humans al servei de la producció infinita de béns i que consumeix unes quantitats d'energia brutals: no pas per assegurar la supervivència de totes les persones (que no ho està) sinó per sobreviure Ell mateix.
Ascó ens planteja un repte immens.
