Aquest últims mesos, abans de les eleccions, el govern català és una font inesgotable de baralles internes, problems, contradiccions i mentides que només fan allargar, sense cap altre motiu que seguir en el poder, la lenta agonia d'aquest segon tripartit.
Cadascun dels partits que formen el govern català ha optat (ho van fer des del principi de legislatura, però ara és més evident), per fer una política pròpia (cara els seus electors) dintre del propi govern. Aquesta actitud ha comportat que el nostre país hagi assistit a constants tours de force i situacions esperpèntiques entre els propis socis de govern.
ICV (amb una actitud més mediàtica que de partit de govern) no dóna suport a la LEC; tanmateix boicoteja un acord majoritari per suprimir l'impost de successions; fuig d'assumir responsabilitats pel incendi de Horta de Sant Joan i ara volen sortir a totes les fotos, com a capdavanters, dels contraris al magatzem de residus nuclears. Curiosament ells també paralitzen el mapa de parcs eòlics.
ERC, en la persona de Josep Lluís Carod Rovira, es dedica a passejar en helicòpter mentre vol obrir consolats que fa més de trenta anys que funcionen. En l'incendi de Horta de Sant Joan xiulen i desapareixen d'escena. Però igual que els d'ICV (Puigcercós i Ridao) visiten la Ribera d'Ebre per sortir també a la fotografia dels anti-nuclears, no sigui que tota la glòria se l'emporti ICV.
I un PSC que per no trencar el tripartit (quin eufemisme¡¡¡) acaba empassant-se tots els marrons dels altres dos socis. La LEC, impostos de successions, salvar el cap de'n Baltasar i de'n Saura... i per arredonir-ho el tema del magatzem de residus nuclears. No oblidem que el president de la Generalitat, José Montilla, va ser un dels impulsors (quan era ministre d'Indústria) del projecte, per tant hem de suposar que, tant ell com el seu partit, hi estan d'acord.
El poder, per aquests, no té preu.


